Fan córrer que no plou

A Barcelona ja se sap que tothom e boit. Van en xancletes tot l'any i en mànigues de camisa al pic de l'hivern, i diuen que els hi agrada el sol i el bon temps, ai fillos i 'nar-hi anant. Es passen tot lo dia a la plaja i ara els hi revé que no plou. Quan a Barcelona no plou, veuen la padrina. I llavors tots a córrer. Els del Ter fa anys i panys, ja des del temps del poum, que els de Barcelona els hi gafen l'aiga. No hi ha pas dret. Els del Ter fan servir l'aiga perquè els camps i les bèsties tenen set. Viuen de la terra, cordills. Els de Barcelona fan servir l'aiga per les seves fonts de Montjuïc, perquè els micos del zoo estiguin frescos i per omplir quatre palanganes del carrer Conde d'Asalto. I com que al Ter només baixa un rajolí d'aiga, ara volen estirar del Segre i de l'Ebre. Vinga a munyir la vaca. Vinga a deixar la terra sense sang. Fan córrer que no plou, i a Banyoles el març ha set el març més plujol en vint-i-cinc anys. Què en fan de l'aiga a Barcelona? Reguen el Camp Nou vint vegades al dia? L'alcalde té un torrentera al wàter de casa seva? Fan rajar les aixetes de la Rambla tot lo dia? Aquesta mainada és un desori. Els de comarques nem arreglats. Ja està bé de que ens beguin a galet. La nostra aiga e' per nosatres. I para de comptar. I vet aquí. Lo Ter e' vida. Lo Ter e' nostre, i no pas del fanguitos. Si els hi plou, ja els hi plurà, o si no que passegin la Santa per Plaça de Catalunya. O si no que facin venir els estrangers que venen a veure la Sagrada Família amb una marrantxa sota el braç. Què collons! Visca nosatres i els que són com nosatres!