L'Atlètic contra el Camós

Mentre escric això es juga un partit que m'he perdut per obligacions familiars. El derby entre germans. El derby de la terra. El derby on Banyoles lluita aferrissadament amb els seus veïns camosins. El Camós deu viure temps dolents perquè ocupa un lloc indigne de les categories futbolístiques. Es lògic que l'Atlètic ocupi aquest lloc perquè futbolísticament encara no s'afaita. Però el Camós! El Camós ha inventat el futbol terra. Ha inventat el futbol de part de bo. Del xiscle, del crit rebentat, de l'entrada noble, de la pols i la pluja a parts iguals. El Camós ha ensenyat a jugar a futbol a bona part de la joventut comarcal. La injustícia i la mala sort fan que, avui, aquest equip fonamental estigui en un lloc que no li pertoca. Vindran temps millors, segurament. Perquè el futbol no seria futbol si no li reconegués al Camós tot el que ha fet per ell. Com els fills han de recompensar als pares. Avui, doncs, al Camp de Futbol vell rebem al Camós. I ho hauríem de fer drets, amb la mà al cor, i aquell sentiment de cristians agraits. El Camós és l'avi i nosaltres, només, som uns barbamecs. El Camós és tot allò que voldrem ser de grans. El Camós és el futbol en majúscules. I jo, a fe de Deu, que només he estat soci de dos equips en aquest món: el Camós i l'Atlètic Banyoles. Aquests dos equips juguen avui. Però molt més enllà de l'enfrontament esportiu, hi ha la dignitat de reconèixer els grans entre els grans. I avui, només avui, animaré el Camós fins el rogai.