En Jimmie ens ha d'il.luminar

Com tothom sap, Can Xabanet té un assessor econòmic de categoria internacional, expert en aquesta bogeria de les borses. Es en Jimmie, es clar. Ell és qui es carteja amb catedràtics d'economia, homes de negocis i savis de la matèria. Fixeu-vos en el seu estil i la seva manera de fer. En Jimmie és un home de maneres exquisides, de parlar reposat, té la cara de savi i la fesonomia d'un professor d'universitat. No fa pinta de cambrer, fa pinta d'home entenimentat, reflexiu, un xic distant pels que no el coneixen. Té aquell aire perdut de la gent que es dedica al món global de les inversions, els futuribles i les economies asiàtiques. Hi són, però no hi són: aquesta gent té la mirada dispersa, imprecisa, un xic vague perquè, en realitat, el seu cap és en un altre lloc. El seu cap és a Hong Kong, a Wall Street o la city de Londres. El seu cap conté milers de xifres i probabilitats. En Jimmie somriu moderadament, sense perdre la compostura i tots els gestos que fa els fa des d'una personalitat moderada, gens donada a l'esverament i a les manifestacions extemporànies. Es l'aire exacte dels homes que han contemplat tots els vaivens i totes les sacsejades del voluble món dels negocis. Ara que van maldades, que pinten bastos, que tot tremola, que tot s'agita, que tot sembla finir només ens queda en Jimmie. Ell té la llum de carburo per veure si el túnel és molt gros i per descobrir, entre tanta foscor, si hi ha un punt de llum. Si en Jimmie diu que no, ja podem agafar els bàrtuls i tirar cap a bosc i des d'allà resar fort a la Verge del Collell perquè ens tregui de l'apuru. Vet aquí.