En Quer vol deixar-ho

Dels nostres comentaristes esportius de Banyoles. Convulsió en el si de l'Atlètic Banyoles, que com és sabut és el club de referència per damunt de l'Andén. Segons sembla el mític porter Quer pensa penjar els guants. Banyoles és país de porters. Tothom ho sap. En Soldevila va ser un porteràs, en Quimet Duran va ser un guardameta que arribà a la primera divisió i en Quim Ferrer, el meu veí, també jugà de professional en la matèria. També en Fito Oller si hagués volgut hauria estat un bon porter, era una aranya, un gat que arriba a caçar totes les pilotes. Segur que sortirien altres bons porters, ara no me'n recordo, tinc mala memòria i estic més rovellat que les bicicletes que llogaven a Can Leru. En fi, Banyoles ha donat bons porters perquè hi havia tradició. Si fa o no fa com a Guipuscoa. L'Atlètic Banyoles també tenia el seu mite sota els pals: en Quer. De planta no n'hi falta, en Quer podria servir per bastar cireres o per despenjar pilotes experxades. Té presència i és d'aquests que si surt a agafar una pilota acolloneix els davanters. Però el mite plega. I a l'Atlètic Banyoles pot ser afectat per la sindrome Iribar. El gran porter de l'altre Athletic, el de Bilbao, va deixar un buit a la porteria tan gran que no va ser cobert fins 10 anys després, els anys que van trascórrer entre Iribar i Zubizarreta. Deu anys llargs amb porters ocasionals, transitoris, atemorits per la responsabilitat aplastant d'haver de substituir un mite. El mateix ha passat a la Real Societat amb Arkonada, amb la diferència que han passat més de vint anys i no han trobat el porter que ompli el buit immens. Hauran de passar deu o vint anys per trobar un nou Quer? O amb en Marc Zamora en tindrem prou? Les preguntes començaran a tenir respostes aquesta temporada, o no. Però ja tenim motiu de conversa, discussió o trifulga entre la cada vegada més nombrosa aficció de l'Atlètic. Un equip que ha de començar a crear les seves pròpies controvèrsies perquè les llegendes i els mites sempre comencen amb polèmiques estèrils.