En alerta constant

Fan córrer que he cardat el gos tot lo dia. Van ben etivocats qui em volia veure en magatzems comercials i altres temples de la venda. No. Tal i com us venia informant m'he posat a escriure la novel.la. Es una bogeria que surt tal com raja, una novel.la escrita a raig sense cap ordre i sense cap planificació pentagoniana. Acabaré l'última ratlla just a l'últim dia de termini per presentar-la i guanyaré, si el jurat m'ho permet, una bona morterada de calés. Ja tinc quaranta o cinquanta pàgines i la cosa no va para d'inflar-se, i botir-se, i créixer i embolicar-se com una heura. Està ambientada a Banyoles i en ambients xiscagardians. Els personatges resulten familiars. Entre escriure i escriure he tingut temps de jugar partits a la play amb el meu fill. Quasi sempre fem el mateix: juguem tres partits, ell en guanya un, jo en guanyo un altre, i l'últim l'empatem. Això sí ens tractem de tramposos, d'aprofitats i de comprar l'arbit. Tabé hem anat a la Catalunya Nord a comprar vi i d'aquest viatge en sortirà un comentari a part. Ja ho veieu, Xisca de Gardi no tanca ni per fer inventari, som una alerta constant al servei del país, la tradició i les bones maneres.