La solució

Quan les meves múltiples obligacions m’ho permeten, me’n vaig al 29, abans que comencin a servir sopars, i m’assec en un tamboret, a la barra. I, des d’allà estant, observo el món. Si se sap escollir el tamboret amb una mica de gràcia, el món es veu amb una perspectiva nova, engrescadora, gratificant. Agafa l’aspecte d’un rest d’ampolles de whisky –de whisky de debò, no de succedanis– i l’únic problema és triar un d’ells. Es tracta d’una decisió greu, que demana temps, coneixement i reflexió serena. No és com casar-se, firmar una hipoteca o tenir fills. Aquestes coses poden fer-se a la lleugera, a rampells; però triar el whisky, no. S’han de tenir en compte molts detalls, des de la pressió atmosfèrica fins a la situació econòmica, tant la general com la particular. Amb una mica de pràctica –jo, modestament, en tinc– els càlculs es poden resoldre en uns vint minuts si no hi ha interrupcions impertinents. Un cop pressa la decisió, el whisky s’ha de servir en un got petit i, per favor, en estat pur. He vist gent que el barregen amb gel, aigua i, fins i tot, cocacola. Em pregunto perquè no hi carden també el fregall de rentar el plats, posats a fer. Només si es respecten aquestes normes, el whisky podrà fer el seu efecte miraculós en el cervell i, poc a poc, els problemes més intricats que ens presenta la vida esdevindran senzills, solubles, d’una claredat meridiana. Jo, per exemple, he trobat la solució a la crisis. És ben fàcil.

Si hom es pren la molèstia de consultar un mapa, observarà que la plaça Perpinyà està situada en 42º 07,1 nord, 002º 45,8’ est. Això vol dir que la seva antípoda està en 42º 07,1’ sud, 177º 14,2’ oest, un punt situat al Pacífic, molt a prop de Nova Zelanda. Això són fets indiscutibles, fins aquí ningú em pot dir que vagi etivocat. L’Oban és un dels bons, no hi ha cap dubte, però potser una mica suau. Provem un Knockando.

Es tracta de començar a fer un forat al mig de la plaça. S’hauran d’apartar els cotxes, és clar, però això ja és un guany. Els cotxes sempre carden nosa. A més, s’haurà de contractar un parell d’empreses de les que fan pous, amb la qual cosa s’ajudarà a reduir l’atur. Continuem guanyant. El forat, al principi, haurà de ser d’uns trenta metres de diàmetre segons els meus càlculs. Naturalment, s’hauran d’enretirar les runes, amb la qual cosa hi haurà més feina pels camioners que també les estan passant magres. Com que el nostre subsòl és ric en travertí, la pedra que vagi sortint es podrà comercialitzar per reduir costs. Després sortirà sorra i grava, que també es podrà vendre; amb l’avantatge afegit que ja no haurem de malmetre el Fluvià per obtenir-les. Fixeu-vos en tot el que anem guanyant. El gust de fusta del Knockando sempre m’ha encisat. A veure un xupito de Glenlivet, que tal.

Ara ve la part bona. Quan el forat hagi arribat a uns cent metres de fondària començarà a cridar l’atenció dels mitjans de comunicació. En aquest punt convé que actuem tots units. No s’ha d’explicar a ningú amb quin motiu fem el forat ni on volem anar a parar. D’aquesta manera, els rumors i les conjectures es dispararan i la bola es farà cada cop més grossa. Vindran periodistes, televisions, ràdios, de tot. Els hotels i pensions no donaran a l’abast i aviat, els que tenen pisos buits per culpa de la crisi, en podran treure algun benefici. Naturalment, la complexitat de l’obra es farà cada cop més patent i serà necessari contractar especialistes, enginyers, geòlegs, espeleòlegs, arqueòlegs –perquè evidentment es trobaran restes– metges i, per si de cas tots aquests no en sabessin prou, tertulians radiofònics. Els bars i restaurants aniran plens. Penseu-hi que tota aquesta gent haurà de menjar, de beure, de cardar i de llegir el diari. La Ryanair haurà d’augmentar la freqüència de vols. La Teisa es folrarà. I nosaltres continuarem fent el forat cap el centre de la Terra. Boníssim el Glenlivet; ara em vindria de gust un Lagavulin.

Com sabrem que anem en la bona direcció? Amb un instrument ben senzill: la plomada. La plomada ens indicarà en tot moment la direcció del centre de la Terra però, alerta: quan haguem passat d’aquest punt, la plomada indicarà cap amunt, no cap avall. Això s’ha de tenir molt en compte si no volem que el plom ens tregui un ull de la cara. Mentrestant, els gasos comprimits que trobarem al subsòl els conduirem cap amunt amb un sistema de tubs. Gas Natural s’anirà a la merda però nosaltres podrem escalfar les nostres llars de gratis i, aviat, tota la comarca gaudirà de llum, calefacció i combustible sense pagar. Penseu, a més, que el centre de la Terra està a uns 4.000º de temperatura i que no s’apaga mai. Amb això podem fer anar un parell de tèrmiques o tres de franc. Les grans multinacionals ens vindran a plorar –que és l’únic que saben fer bé, apart de robar– però nosaltres ens farem el boig i continuarem obrint forat. Entre el Lagavulin i el Glenlivet no sabria quin quedar-me. A veure un Glenmorangie, ara.

Potser que, de vagades, tinguem una sensació com si tot donés voltes, com si les cames ens fessin figa i fos difícil mantenir l’equilibri. És normal. Penseu que estarem ficats al mateix eix de la Terra i, evidentment, tot girarà al voltant nostre. Quan estem a punt d’arribar a l’altre costat, pararem. Aquest serà un moment crític. Perquè si foradem el fons del Pacífic ens caurà tot al damunt. No hi ha cap perill de que el Pacífic desaigüi a la plaça Perpinyà i negui tot Banyoles perquè no anirà més enllà del centre de la Terra. El que no entengui això és que no ha aprofitat els estudis que, amb tant de sacrifici, li van donar a casa seu. El que passarà és que l’aigua tornarà a sortir pel Pacífic com un guèiser descomunal, espectacular, únic al món, degut a les altes temperatures que trobarà i això és el que no m’agrada. Un altre Oban, sis plau. Jo no penso partir-me el pit per què els neozelandesos, que no els conec de res, muntin un parc natural i es facin d’or sense haver cardat ni brot. No vaig amb la palma, jo. Si volen que obrim el forat, que paguin. Què collons passa amb el lavabo que sempre és tancat. Ah, el magatzem. Ja sé on és el wàter, porto anys venint a aquest local. Un guèiser, igual que un guèiser. Al tanto amb el forat, hauria de ser més ample. Algú em pot deixar a casa?