Dijous Llarder

Antes, quan anàvem calçacurts i no ens afaitàvem, haviem aixecat una cabana a l'altre costat d'Estany, s'hi accedia per un caminet que vorejava Can Ordis i s'alçava en un petit pujol. Per fer la cabana vam aprofitar un clot que en temps remots havia allotjat una carbonera i a tot volt havíem arreplegat branques i branquillons. El resultat havia estat un iglú rústic, a la banyolina. L'havíem rematat amb saques malparides de lli i de plàstic. A la cabana hi arribàvem amb les nostres bicicletes tot carretejant macutos plens de coses interessants: entrepans, coca coles de litre, mandarines i, sobretot, tabac. Ens feiem un fart de fumar clandestinament. Era un bon amagatall per fumar tot el tabac que robàvem als pares i germans o que compràvem en els estancs amb les peles que ens sobraven o que, senzillament, arreplegàvem a casa. Erem nens sense escrúpols, avui estaríem tots en mans d'assistentes socials. Un de nosaltres, no val la pena dir el nom, va calar foc a la cabana perquè no estava d'acord amb l'ampliació del grup. No estàvem de broma, si una cosa no funcionava, foc a la bardissa. A la cabana hi anàvem pel dijous llarder, vinga a fumar com carreters, però també hi anàvem els dissabtes, i els dies de festa del Casa Nostra, i el dia que es va morir en Franco. Una vegada vam anar a col.legi i vam robar un llamp d'escala per la cabana. Ho teníem tot planificat, la vam arrossegar per la carretera amb les bicicletes, era un espectacle. No en vam fer de gaire res. Era més aviat una nosa però robàvem perquè ens agradava fer plans, pensar les coses, provar sort. Crec que ens les vam carregar, com sempre, però estàvem acostumats a aquells sermons, teníem la manera d'esquivar-los. A la cabana li vam posar el nom de Ca la Tia. Era el codi secret de la banda. Anar a Cala Tia era tombar totes les normes i les lleis. La banda va acabar com el rosari de l'aurora, com acaben totes les bandes bones, amb discussions, baralles i expulsions. Hi tornarem. Tot és qüestió de trobar uns pantalons curts, agafar una gimson, carretejar el macuto amb les manderines, els entrepans i el tabac i anar fent plans. Plans de lladres petits per un dijous llarder qualsevol. Vet aquí.