L'Olivas

Fan córrer, i a Banyoles és un gran terrat de roba estesa, que l'amic i respectat Joan Olivas ha deixat d'escriure a la Revista de Banyoles. Està clar que deu tractar-se d'una broma pesada i para de comptar. És impossible que l'Olivas hagi deixat una criatura que és seva, i ben seva. L'Olivas és un dels últims expedicionaris de l'aventura de crear una revista en temps díficils. Vivia llavors el dictador criminal i en aquells temps la cultura la dictaven els requetés i els banya baixos. Però l'Olivas i altres valents van fer l'impossible: posar un llum de carburu enmig de la foscor. Escriure, parlar de cinema, donar una mica de cultura i urbanitat, fer Banyoles i endreçar-nos una mica a tots. La Revista va tenir temps bons, temps no tan bons i temps difícils. Però l'Olivas sempre hi va ser. Aguantant el llum de carburu, escrivint, parlant amb col.laboradors, buscant calés, buscant la manera de sortir cada mes, fent possible que l'aventura temerària continués. L'Olivas no té anys, té galons. Amb ell xisca de Gardi ha après a estimar Banyoles, la comarca, el periodisme, les notícies de la gent, les notícies que ens toquen de prop, i amb tot això la llengua que hem mamat i la terra on hem nascut. Medalla d'or de la ciutat per mèrits propis podria ser medalla d'or de la nostra Catalunya. Es impossible que sigui veritat que l'Olivas no col.labora amb la Revista de Banyoles. Deu ser un rumor infundable. Seria com dir que en Japet ha deixat de fer pa, que en Quimet Duran abandona els Manaies, que en Comalat ja no fa fotos i que en Solanas deixa el teatre. Diríem "apa aquí, d'on ho has tret, poca pot pas vritat". En el proper número de la Revista de Banyoles volem veure un article del nostre escriptor de capçalera, somier i tauleta de nit: Joan Olivas Coll. Si no, ja no entendrem pas res. I ho passarem tot en mans de Sant Martirià: que per això és el nostre patró i protector.