Hem tornat a l'Hostal

L'Hostal de Sant Miquel ens esperava i nosaltres hem hagut d'anar-hi. Sort que el món té l'Hostal de Sant Miquel i que Déu nostre senyor ens l'ha posat a prop. Podia have'l ficat a Massachussets i turutut dotze hores, ja ens hagués xafat la guitarra. Però l'ha posat a tocar de casa i això vol dir que no tenim excuses per pelegrinar-hi de tant en tant. L'hostal el van renovar i a nosaltres ens agradava més allò d'abans tan ranci, tan veiot, tan autèntic, però si els amos hi estan bé, a nosaltres ja ens està bé. Ens han ficat en una taula que ja tenien parada com si ens esperessin. I hem demanat lo bo i millor de l'Hostal: o sigui carn a la graiella, patates rosses, amanit, mongetes i all-i-oli. Que vingui el del Bollit i ho millori, si pot. A l'hostal de Sant Miquel la cau no es cou a les grielles, s'amoroseix. Les patates rosses dolceixen, l'amanit és com el de tota la vida, collons, què més és pot demanar? Bé, hem demanat Xampú, que és com en diuen al xampany els de la Vall de Campmajor. Són els últims catalans que no s'han entregat a aquesta cosa postissa de dir cava. Cava? Que vol dir Cava? Xampany i a tot estirar Xampú. Mai diem Cava nosatres. Cap a l'hora del postres ha fet la seva entrada a la nostra taula el Senyor Planaferrana. El senyor Planaferrana és d'una famíla reculada, fonda, que s'entronca amb totes les famílies comarcals, com ha de ser. Sempre és benvingut a taula perquè el Senyor Planaferrana és un gat vei, et mira de reüll, fa cops de cap, i sempre en té una per dir. Té la ciència dels nostres pagesos, els homes que han après a escoltar la nostra terra. En cabat ens hem aixecat de taula i hem vist com uns senyors de Banyoles es disposaven a fer el cerimonial de cada tarda: ocupar la taula rodona que queda en el racó de l'Hostal i fer la cèlebre partida de cartes. Els coneixem i els hem saludat. No fallen mai a les tradicions i per això els hi mostrem una reverencial consideració. Hem saludat al campió Met Forcaire, que se n'anava després de dinar a l'hostal, ens ha semblat que en Met està com sempre, o sigui trempat i anar tirant.