Ca l'Arengader

Banyoles tenia una botiga on només es venien arengades. Era Ca l'Arengader del carrer Mercadal, allà on hi ha la botiga d'en Tià de Novetats. De fet, tenien l'exclusiva de la venda de l'arengades. Aquell establiment tenien piles d'arengades, amb aquelles caixes arrodonides on es col.locaven les arengades com si fossin agulles d'un rellotge. Les caixes d'arengades es feien a Santa Coloma, de fusta de castanyer, i d'allí se servien a tots els encontorns del nostre país. A Banyoles les arengades tenien el nom de Guardies Civils perquè se servien de dos en dos. Antes les arengades eren vidre volador, anaven bé pels llargs hiverns, per matar la fred i per fer un àpat ben carregat, com ha de ser. Per treure-lis la pela, tan carregosa, anava bé aixafar-les contra la porta, obrint i tancant, era una manera senzilla i eficaç de pelar-les. Llavors es feien a la graiella, al foc a terra, i si no eren gustoses volia dir que estaven roveiades. Vet aquí. Amb una bona torrada ja tenies la benedicció papal. L'Arengader les venia embolicades amb un tai de diari, això anava bé perquè mentre te les menjaves podies llegir quatre notícies, que si en Francu havia estrenat un altre pantanu, que si encara buscaven al Sabater, que si els americans ja havien arribat a Sicilia. El meu pare no pelava les arengades amb el sistema de la porta, les cargolava sobre el diari embolicat i amb quatre moviments amunt i avall treia la ditxosa pela, que quedava barrejada amb les fotos i les lletres del diari, tan se val, per lo que valien les notícies d'aquell temps!