divendres, 18 de gener del 2008
La vespa
La Vespa és una figura que sempre ha resseguit la silueta del Fluvià, de Besalú a les terres primes de l'Empordà. Es una figura que ens ajunta amb els nostres cosins germans de la Baixa Garrotxa i del país de la ceba de Figueres. No hi havia festa major o festa pitita que la Vespa no freqüentés. Petita, rodanxona, galtavermella, duia la vida i l'ànim als balls, cridava, mal parlava, a vegades arribava a discutir-se, però si a les festes no hi passava la Vespa, s'hi trobava a faltar alguna cosa. Com si hi faltés un músic, o com si no es fes el sant ofici. Vaig veure una vegada la Vespa en un Carnestoltes, duia careta, duia la cara pintada, ballava com una baldufa espiritada, era l'essència de la festa. A vegades s'han explicat exageracions encarcarades de la Vespa. Que si era una dona massa manyaga, que si ensenyava les vergonyes, que si feia dit amb un rajol amenaçant els autos si no es paraven, bestieses. La Vespa era només una dona que vivia la vida a la seva manera, a vegades baixava a Banyoles a cavall d'algun cotxe i si la pujaven agafava prestada una bicicleta. Llavonses havies d'anar a casa seva i el seu pare, un puó de carreters, te la tornava. Els dos tenien un sistema gratuït de préstec i intercanvi, molt més modern, que aquest negoci postís i de nom inglés que es porta per Barcelona amb bicicletes ridícules. La Vespa és la Vespa. Dormia als vestidors del camp de fútbol de Crespià i allà veia passar tots els núvols que travessen l'Empordà dels nostres cosins germans. Ella era lliure i nosaltres només podem fer que reconèixer-ho. En un món d'obligats, funcionaris, reclutes, frares i presoners ella era una dona lliure com una llebre. Saltant com una llebre pels camps i camins, amanyagant l'aire fresc, sense cap més obligació que respirar. El director comercial la va voler encabir en un dels seus films. I ella s'hi va negar. Més que negar-se no es va presentar a la cita. Collons! Això sí que és art. Donar l'esquena a un convit del director comercial. La Vespa no volia empetitir la seva vocació d'artista sortint dins una pantalla. Llebre, dona lliure, ocell de bosc, ella té tot lo nostre país, la nostra dolça terra catalana, les comarques dels nostres germans i dels nostres cosins, per estendre i escampar el seu art. Nosatres, fidels seguidors seus, l'enyorem de tot cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada