La història de l'hora del pati

L'Abellán i en Callís han escrit una història dels estudis banyolins. Cap problema. Fotos oficials, bates, ensenyaments, mestres, pupitres i dellosis. Ara seria bo que algú escrivís la història de l'hora del pati. D'allà on hem après tot el que soms. D'allà on hem conegut als nostres amics de part de bo. D'allà on hem sapigut que la vida és una mentida i que per, anar bé, l'hem de disfressar amb jocs. A l'hora del pati parlaríem de les baralles i patacades, dels cops de pal i dels cops de roc, de les aterrissades, dels blaus, de les camalletes, dels amics que no ens estaven amics i dels dies que no ens triaven per l'equip de futbol. A l'hora del pati parlaríem de les caniques, del mistric, dels partits de palo-mato, de tots els partits de atac-i-gol i de futbol, de quan caçavem greixandos i quan ens escàpavem pels recs del casa nostra, a l'hora del pati parlaríem d'en Tites i d'en Parrasa sempre a punt per fer-ne una, d'en Loren Castañer i de les seves idees , d'en Xavi Collell que era el que manava de veritat, d'en Toni, d'en Floren, d'en Jan Comas, d'en Lluís Masgrau que repassava la lliçó mentra xutava a porteria, d'en Portbou petit, d'en Pep el gurú, de la Yani que era la nòvia impossible. L'hora del pati era aprendre a viure, la resta era una suma ingent de lliçons de les quals no me'n recordo de res. No sé qui hi ha darrera la Revolució Francesa, ni sé fer ja una arrel quadrada, ni recordo quines eren les lleis de la física, ni sé res de sintaxi, però recordo els noms dels meus amics, recordo els jocs, recordo les putades que entre tots ens feiem, recordo com si fos avui cada racó d'aquell immens pati, ple de llocs secrets, ple d'aventures fantàstiques. Que algú escrigui ja la història de les nostres hores del pati i que, tot seguit, l'estripi i en faci un coet per ser llançat sobre el mestre.