dijous, 31 de juliol del 2008
Fa massa calor
Com que soms gent endreçada, quan fa massa calor abaixem les persianes i ens tanquem per dins. Es l'hora de la mitdiada i de para de comptar. Es hora de parar d'escriure i de començar a llegir una mica, que ens han quedat uns quants novelutxus de barberia per l'istiu. Pensarem en tots vosatres. Anem on anem parlarem bé de l'únic que val la pena al món, d'aquesta comarca d'entreparents que és la comarca de Banyoles. La comarca d'en Bolanderes i de l'Albert Serra. De les entrevistes d'en Xena i del mai tancar de Ca la Brugada. Del Monestir i de Santa Maria i de Santa Maria i del Monestir. La comarca que comença pla més lluny de Besalú i just s'acaba a Sarrià. La Comarca del Tren Pinxo i de la barca d'en Jeneret. La comarca de l'Estany i de l'Estanyol de Cendra i d'en Montalt, i de tots els estanyols de Sant Miquel. La comarca d'en Bertus de la Barretina i d'en Josep de la Brasa. D'en Mastegatatxes i dels seus pares, i d'el Gallego i d'en Pep i de la Maria Vaqueta, que sempre em deixen sol. La comarca d'en Prats i Sala i de la Teisa i de les Butinyanes i del Casa Nostra. La comarca sencera que va dels Kitsch i del petit de Can Po a DJ Velcro. La comarca d'en Ruskie, d'en Florent i d'en Portbou i tots els meus. Sobre la comarca sencera cau aquest istiu de calorassa però ja afluixarà. Perquè després de l'agost ve el setembre. I després del setembre ve el nostre Patró. I qui dies passa anys empeny. I no oblidem allò de visca nosaltres i els que són com nosaltres. I salveu-me a mi que sóc de Banyoles, i tot seguit salveu els de Mata i de Borgonyà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
¡Abans no feia aquesta calor! ¡De que murenu! Que diria el mestre. Oi i tan que en feia. Quantes nits donant voltes pel llit. Suats i empipats perquè els grans eren a prendre la fresca ves a saber a on.
¡De fred si que en feia més! Tampoc, el que passa es que els sistemes d’escalfar-nos eren subdesenvolupats totals. Els penellons, pur tercer mon.
I ens oblidarem dels pobres…!
Es molt meridional això de el calor. Ens marca. El fred i la calor ens diferencien.
¿Que saben els del nord i els del sud de les nostres coses? Els del nord no en tenen mai i els del sud sempre. Venen a aquí per posar-se com llagostins o per fugir de la misèria. Quin contrast, ens deuen veure com reversibles. Uns ens miren al reves dels altres. Per uns som el nord i pels altres el sud. Uns ens veuen com gent que vivim al dia i amb la migdiada ho arreglem tot i pels altres som el paradigma del progrés. Ni una cosa ni l’altre, tot plegat fa un anys mes que ells que mengem calent o som diferents per culpa d’en Franco o ves a saber de qui. Mengem els canelons calents a La Brasa a l’hivern, que ara deu fer vacances i fa massa calor, i un braç de patata i tonyina de Can Bernat a l’estiu.
Tots podrien concloure que estan sonats aquest romans, que deien els irreductibles. ¿Però no ens canviaríem pas pels afortunats ni, amb perdo, pels oblidats?
TANCAT PER VACANCES
Publica un comentari a l'entrada