El Faisbuc

La Clara és la majordoma de la Nau de Camallera. La tenim de parroquiana aquí a Xisca de Gardi, i això que mai l'hem convidat a brunyols i moscatell, o a vi dolç, o a gintònics del Passeig. Tant se val. La Clara és entesa en això dels artistes i nosatres tenim molts amics que són d'aquesta ceba. Començant per l'indomesticable Xicu Cabanyes, el gran Lluís Vilà, l'incomprensible Josep Masdevall "Masde", el reposat Mim Juncà, el lladonenc Jordi Mitjà, l'altíssim Met Geli. I tot això per què ho deia? Cada dia perdo el fil amb més facilitat. A, ja em ve! Entre la Clara i el Comitè d'Orriols ha sorgit un malentès: creu la Clara que jo l'he esborrat del Faisbuc i es pregunta el perquè de tot plegat. El mateix va passar amb l'Oli que creia que jo l'havia liquidat de la meva llista d'amics. De fet, els he estassat a tots de la llista del Faisbuc, i he començat per mi mateix. No li he trobat cap utilitat al Faibusc a part de veure algunes fotos que fan patxoca. Com la d'un Julià molt pitit-pitit amb pantalons curts i una pilota a les mans. El Faisbuc és una nosa, una mandanga. No li veig pas la gràcia. El cas és que me'n vaig desfer perquè la gent coneguda més val trobar-te-la pel carrer, o a la taverna. En Pep es volia fer una targeta on hi sortís cap adreça ni cap telèfon. L'únic que diria es "dimecres mercat". Nosatres som ocells de bosc, gent del carrer. No som al Faisbuc perquè el Faisbuc no té llombrigo, no és manyagoi, no és carinyós. El Faisbuc no fa eixeres. El Faisbuc no és la Mare de Déu del Mont ni l'Hostal de Sant Miquel. Per això no hi soms. Dimecres mercat.