No és aquest el lloc ni el moment adequat per debatre si al principi fou el Verb, o no. Però, és clar: si dic el que penso del que ha passat a Gaza, m’acusaran de nazi; si manifesto la meva opinió sobre la crisi econòmica, diran que sóc comunista; si parlo d’immigració em titllaran de racista i si dic alguna cosa sobre l’ETA puc veure’m incriminat per enaltiment del terrorisme. Si critico a CiU, diran que sóc un sectari, un progre desfasat i un mal català; i si parlo malament del tripartit m’acusaran de sectari, insolidari i mal català. Podria explicar dos o tres acudits que m’agraden molt. Però de seguida em farien notar que sóc masclista, homòfob, poc sensible, una mica estúpid i bastant guarro.
Així que jo, pobre de mi, no crec que al principi fou el Verb. Una interjecció, encara; però el verb no, de cap manera. Ho dic en el benentès que ser ateu no és, ni de bon tros, tan greu com tot lo altre.
No, oi?
1 comentari:
Ep! Hola. Havia oblidat la contrasenya i només vull estar segur d'haver-la recuperat.
Salut
Publica un comentari a l'entrada