L'Arxiver

En Josep Grabuleda, en Jep com jo li dic o l'arxi com molta gent l'anomena, és un savi local. Hi ha els savis pollastres i els savis locals. A un diari ultracomarcal i ultralocal com aquest només ens interessen els savis locals. En Josep Grabuleda té en el seu cap una calaixera d'anys. A cada calaix, un any. I a cada any un munt de fets i de noms, d'embolics i guerres, de traïcions i tempestes. Si li convingués a en Josep Grabuleda podria escriure pel cap baix quatre-centes mil novel.les barates d'aquell en Shakespeare. A Banyoles ha passat de tot: tenim quinze o vint reis Lear, un mínim de dos-cents Macbeths, un fotiments d'Othelos, i no sé pas Hamlets. Això sí: parlen d'aquí i com aquí parlem. En Jep els té tots al cap i fa ressenyes històriques del que som i d'on venim, si és que venim d'algun lloc. En Jep és com l'Olivas però havent passant pels estudis universitaris. Té un front prodigiós i és que allà a dins hi cap tota una comarca. A en Jep no se li escapa pa' ben re. L'altre dia vaig anar a la ràdio amb en Xena i en Jep repassava els costums i els vicis d'una família de Banyoles: erem al segle XVII i ell podia donar-ne detall com si fossin els seus veïns. Hi ha qui no sap ni com es diuen els de davant de casa seva, en Jep pot remuntar-se al segle que faci falta i pouar xifres, dates, llegendes o mitges veritats, documents i gosadies, gestes, malvestats i tota classe de fruits de la condició humana. El savi local és això: un home reposat, podenrat, dedicat i capbussat en l'estudi, que s'endinsa en el bosc del passat per portar-nos la llenya dels nostres orígens. Sense aquest combustible, passaríem el fred dels que no tenen identitat, dels que no saben ben re, dels que per no saber no saben què hi fan per aquí. A mi que no em treguin en Grabuleda i els nostres savis locals. Visca el nostre arxiver i la gent que són com ells. Perquè tots plegats són com nosaltres. I visca nosatres i els que són com nosatres. Vet aquí.