Savis Locals

La noia de Can Teixidor del Terme escrivia una anècdota il.lustrativa del nostre savi local l'arxiver. Una anècdota que l'emparenta amb un altre savi local, el senyor Butinyà. Un diumenge de Sant Martirià el senyor Butinyà va sortir de casa seva i, trico-trico, amb aquell caminar espasmòdic de tots els Butinyà va arribar fins les Cases Barates. Allà es dirigí a la Casa del Cronista i va trucar tustar la porta dels Parrasa. El cronista obrí tot esguardant el senyor Butinyà a través d'aquelles lents prodigioses que s'entintolaven amb un nas característic. "Si no és molestar, vinc a veure els goigs del nostre patró que vós tan zelosament guardeu". En Rigau el va fer passar cap al seu gabinet: un despatxot petit i ple de fitxes que es situava en el cor d'aquella casa. El senyor Butinyà es tancà en aquell despatx observant una de les seves passions: els goigs del sant patró. El temps s'esmunyi pel rellotge dels Rigau. I va tocar l'hora del dinar familiar. Els Rigau, com totes les cases de Banyoles, aplegaven tota la família en el dinar de Sant Martirià. Es van asseure i van començar a dinar. Mentrestant, el seu hoste, seguia immers en el repàs dels goigs, aliè a la festa, a la xerrameca dels comensals, a l'olor fascinant del rostit o dels canelons. A mig dinar el cronista va fer cara d'estupefacció "Tafot, el senyor Butinyà!", exclamà i tot seguit corregué cap al despatxot per rescatar el savi de la seva passió. El senyor Butinyà tornà a la superfície terrestre i s'adonà que també ell tenia un dinar familiar, i un rostit, i una família que segurament l'estava esperant amb un xic d'ànsia. Estem segurs que si el Cronista no l'hagués avisat, el senyor Butinyà s'hauria saltat tota la festa contemplant aquells goigs. Es el que tenen els savis locals, com l'arxiver tancat a Can Teixidor del Terme, res pot aturar-los, poden saltar-se àpats, poden aïllar-se del món i de la comarca, el seu únic nord és el repàs a la petja dels nostres dies passats.