Que serveixin aquestes paraules d'homenatge a un dels més maltractats col·lectius (si és que així decidiu anomenar aquesta gent) que de forma inmerescuda se li ha penjat l'etiqueta de pesats, palisses i xafarders. Gràcies a les romagueres la gent arriba a casa sabent alguna cosa més del que sabia quan n'ha sortit. Son gent que donen color i salsa a la vida. Adornen la grisa monotonia del dia a dia tot aportant intriga i espectacularitat a la pobresa de les quatre coses que passen al poble.
A les romagueres se'ls fa culpables de retards i descuits però sempre a l'esquena. Encara no he vista mai a ningú dir-li a una persona a la cara que és una coi de romaguera que l'està fent arribar tard i que per culpa seva ja no recorda què coi havia de comprar. Per no veure, no he vist mai dos persones parlant i n'he estat capaç de distingir-ne la romaguera de la víctima. Mai he vist cap lipotímia ni tan sols badalls a mija vorera a causa d'un a tabarra de dimensions catastròfiques. Perquè no, perquè no hi ha ningú, o quasibé, dedicat a amagar-se per les cantonades esperant sigilosament l'aparició d'una presa per cardar-li la tarda enlaire i fer-li guanyar un ruixat a la feina o de la parella. I no hi ha ningú perquè cadascú de nosaltres és una romaguera en potència. Qui més esquerp es mostra, aquell que va pel carrer ajocat d'espatlles o tapat amb una bufanda, un altre dia surt dispostat a establir tertúlia fins i tot amb els semàfors. Per tant, per justícia reclamo la supressió de l'expressió "m'he trobat una romaguera" per la "d'he estat romaguerejant amb fulano de tal". Almenys a Barcelona donen les culpes a rodalies que és una cosa freda, inerta i sense sentiments. Què més voldrien ells que tenir romagueres, però allà pobre gent dingú es coneix pels carrers.
Tots sabem els que es fa durar un face to face, una tertúlia o un simple encreuament amb un palisses, així doncs si arribem tard per una conversa és culpa nostra. Dos no xerren si un no vol, i si cal obriré una causa al Fesibut: JO TAMBÉ SÓC UNA ROMAGUERA.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Si tu et consideres una romaguera ja entenc millor el comentari. No saps que son els romagueres. No en tens ni idea o dissimules per raons que desconeixem. Els, o les romagueres no nomes et fan arribar tard, et cansant, fan malt de cap i et repeteixen cent vegades la mateixa historia que possiblement els hi hagis explicat tu dies abans. Les, o els romagueres apareixen sempre a traïció perquè sinó saben que fugiràs.
No els reivindiquis o els hi donarem informació dels teus hàbits i costums i la recomanació de que estàs molt interessat per conèixer la seva opinió sobre la crisis.
Amic Sacutell,
Parles amb una amrgor a flor de pell que em fa intuïr que mentre m'expliques això dins al teu cap hi ha una cara, un nom i cognoms i fins i tot un grapat d'experiències de mal esborrar del calaix dels record. Poter algú a qui tan de bo no haguéssis conegut mai.
En tot cas i perquè no sembli que dubto de la teva definició d'aquest personatge, procedeixo a comdemnar la llegeresa amb què la parròquia utilitza el qualitifatiu de romaguera per dir que ha perdut el temps xerrant. Personatge mereixador de tan menyspreu no pot existir en major nombre que dits hi ha una mà.
I malgrat tot, i per finalitzar em reafirmo amb una cosa. Dos no xerren si un no vol.
Romeguera:Cosa o persona que hom troba pel camí i destorba d'arribar d'hora.
Amic Sacutell, voleu dir que no heu anat més enllà?
¿Dos no xerren si un no vol? ¿Es que no creus en les agressions sense provocació prèvia?
Jo no dic res, la romaguera arriba en direcció contraria, em para, no amb un bon dia com estàs, em para físicament agafant-me pel braç i engega el rotllo. Jo em defenso com puc, l’hi dic que tinc pressa, que tinc l’olla al foc, i ell segueix amb el seu ofici. Jo no vull però ja m’ha enganxat i nomes em pot salvar un altre innocent que s’atansi al lloc de l’emboscada.
Una cosa que tenen en comú i que a vegades pot solucionar el problema, es que sempre et deixaran abandonat i feliç si algú que els hi sembli mes interessant pot caure en el seu parany. Llavors t’abandonen ràpidament ja que la peça obtinguda es molt millor que un servidor.
Existeixen i no tenen antídot que no ratlli la mala educació
Reconec que romaguera potser no es un qualificatiu adequat per la descripció que faig de certs individus apallisadors professionals
Jo directament diria que això és un fill de puta, amb tots els respectes a la més antigues de les professions.
Doncs en conec una pila. D’aquí allò de que si volessin no veuríem mai el sol
Publica un comentari a l'entrada