El GIR

Corria l'any 1992 i a Banyoles hi havia un merder de Cal déu. Un dia va aparèixer sucarrimat un 4-l dels Civils. Un còctel molotov l'havia enviat a parir panteres. Es va rebre una trucada. Una veu anònima parlava en nom del Grup Independentista Rural que es feien càrrec del cotxe cremat. I, segons la premsa, la veu va acomiadar-se amb el crit "l'independentisme rural no ha mort". Del grup no se'n va saber mai més res i suposo que els investigadors estaven prou atabalats amb altres coses com per poder aclarir aquell assumpte. Es curiós veure com el Grup Independentista Rural no va cometre cap més acció armada. Es un grup amb una única acció armada. De la mateixa manera que hi ha escriptors amb una única novel.la o davanters centre que només han marcat un gol en la seva vida. Es curiós pensar com el Grup Independentista Rural és singular i propi de la nostra comarca, el caràcter creatiu de la comarca s'havia de traslladar amb el món del terrorisme; inventant un grup que desaparagués el mateix dia que havia estat creat. I no només va crear-se un grup sinó que es va crear una ideologia: l'independentisme rural. Ara que el Monjo Negre de Whasington diu que ens hem d'independentitzar del fanatisme i de la intolerància, ja fa temps que a la comarca els rurals es van independentitzar. De què? em pregunto. Suposo que de la ciutat i de les presses. Però el més curiós és fixar-nos amb el crit amb què van acomiadar la trucada reivindicant l'atemptat: "l'independentisme rural no ha mort". Això fa pensar que ja presagiaven una llarga hivernació a l'espera del retorn. Com els triops que esperen en els forats del Clot Espolla l'aigua que els revitalitzi. Es això la part més inquietant d'aquesta estrany enigma. En tot cas, els civils han marxat, els 4-L són història i els únics còctels que funcionen a la comarca són els gintònics.