Mas Palau Can Kennedy

Banyoles és dels pocs llocs d'aquest món que té un carrer dedicat a John Fitzgerald Kennedy. President que van pelar una tarda a Dallas quan anava a cavall d'un descapotable. Era el novembre de 1963 i Banyoles ja tenia el carrer dedicat al president. Perquè el president era castís, agradava a les senyores, 'nava ben guarnit, i sempre somreia. Vet aquí. Posats a fer Banyoles podia haver dedicat carrers a les senyores que en Kennedy es va repassar, a saber la fresca Marilyn, la falcadora Angie Dickinson, i l'eixerida Jaqueline. Posats a fer Banyoles podia haver dedicat un carrer a aquell noi, en Lee Harvey Osvald, que li costava a la nostra vila reconèixer un tarumba que l'FBI va encolomar els plats trencats del crim i que després va limpiar com aquell que res. Posats a fer, Banyoles podia haver dedicat un carrer o plaça a en Jack Rubbie, pelagats, ala trencat, i gerent d'un tuguri de mala mort que va buidar un carregador sobre en Lee Harvey, o sigui un altre pobret que l'FBI va posar en circulació per fer la feina més aviat bruta. Posats a fer Banyoles podia haver dedicat un carrer a en Martin Luther King, Sam Cooke i Malcom X, líders negres liquidats a tai de boig pels de sempre. Posats a fer també no estaria malament un altre carrer per en Bobby Kennedy al que van pelar tot seguit, per ser germà d'en JFK, per fer nosa, per voler ser president. Si en va fer de feina la màfia i tota la patuleia. Qui queda sense carrer? En Sirhan Sirhan el boig que va pelar en Bobby Kennedy. Ah, i el senyor Hoover contramestre de l'FBI i el senyors johnson i Nixon presidents que van venir tot darrera l'escavetxinada dels Kennedy. Si en van fer de feina! A per cert, també podríem citar tots els testimonis de l'assassinat de JFK, morts accidentalment en els anys posteriors. Proposem doncs un nomenclator de carrers que reculli aquells prodigiosos anys 60. Els millors, els més cèlebres.