El Senyor Brugulat

Banyoles és un país endreçat que té un institut en memòria a un dels millors mestres de la nostra ciutat. Hi ha pobles que als instituts els hi posen noms estrambòtics, de vents que no toquen, d'arbres xinos, de muntanyes que ningú sap on són, d'escriptors tiquismiquis. A Banyoles soms gent fonamental, bàsica, poc donada a perdre el temps i donar voltes a les coses. Tenim un institut en memòria a un de Ca l'Alsius i ja ens està bé i tenim el Brugulat. En Brugulat era l'ànima de l'Acadèmia, un home com cal: de rel catalanista i força de missa. També era un home molt seriós, molt, d'aquells que quan es passejaven per les classes no deixava respirar ni una ànima. Però jo diria que era part del personatge que ell interpretava perquè la mainada de l'Acadèmia no se'l mengés viu. Ja se sap com són els nanos: quan observen debilitat en un mestre se'l mengen com si fos un boniatu. El senyor Brugulat, i d'aquí el senyor, sempre anava impecable, no el veies mai descamisat, ni amb la camisa mutxucada, ni amb una americana que no li pertoqués. Era l'home que menava l'Acadèmia i que la duia al que havia de ser: una fàbrica de gent catalanista i de rel catòlica, com toca i pertoca. La gent sortia d'aquelles aules sabent multiplicar amb correcció, amb coneixements precisos d'història sagrada i geografia del país, amb retocs sobre la nostra història, i amb les eines suficients com per enfocar qualsevol estudi superior. El senyor Brugulat va redreçar moltes ànimes, i el senyor Brugulat va saber combinar, en temps de quaresma, tres coses bàsiques en la formació d'un vailet: missa a Santa Maria, un esmorzar com cal i un llarg, llarguíssim, partit de fútbol en el pati de l'antic camp de futbol del Banyoles. Gràcies a aquesta fastuosa combinació, molts ja no vam saber discernir entre la coca de Can Toca, els parenostres i els gols per l'esquadra. I, ben mirat, hem anat veient que la nostra cultura és una mica tot això. Es bo, doncs, que tinguem una escola dedicada a un personatge foormidable (amb dues os, és clar, perquè hi ha formidables que s'han d'estendre i allargar, han de ser sostinguts en el temps) I recordem que quan nosaltres tinguem responsabilitat en això de l'educació cada matí hi haurà les tres assignatures exquisides: coca dolça, missa i un interminable partit de futbol. Els esperits dels nostres cadells tornaran a ser nets, pulcres i d'acord amb les arrels que ens donen vida.