No juguis a fer literatura

No juguis pas a fer literatura amb nosaltres. Això no és pas l'institut i els teus profes favorits, això és el marge. No juguis a redactar textos liles, a escriure frases cèlebres, a guixar posts amb pensaments dels teus. Nosaltres no som pas la teva maneta. No juguis a ser, ni a voler ser, no juguis a teràpies, ni a cremar pitxulis, ni a passejar-te entre les nostres pàgines com si busquessis el teu psicoanalista. Això, nena, és una grada de futbol on l'únic problema que tenim és l'àrbit, o, en tot cas, aquell carcant de davant que només fa que animar l'equip contrari. I para de comptar. La nostra bandera està molt clara: amanit, entrecot i Juvé i Camps, la nostra república és l'ocell, t'ho ja m'entens, Pep, els nostres relicaris estan amb Sant Martirià, la nostra festa són els amics, les nostres amigues van amb botes altes de xarol blanc, les nostres diades són el jeure i un ventilador a mà, les nostres diferències horàries quasi sempre són amb Bilbao o Manchester, la nostra revista es diu Xisca de Gardi, les nostres pel.lis les firma el director comercial, els nostres amics són molts i molt ben escollits, el nostre plat preferit són uns macarrons de Can Comas, i així anar fent, no vinguis a recitar-nos el que t'agrada o el que no t'agrada, perquè, senzillement, no ens interessa, ni n'hem de fer re, ni és necessari pel nostre hemisferi banyolí. Perquè soms d'en Cervera i d'en Pam i Quart, d'en Mompió i de la Galla, de la Teta Forra i de l'alcalde Turró, dels gitanos de les Rodes i de l'Enric que trebaiava en aquella lavanderia, d'en Japet, de Mossèn Bach, en definitiva, de tot el que sigui de casa, de tot el que ens emocioni, de tot el que ens faci renegar, trempar, viure i riure. No juguis a fer literatura, perquè, la literatura no va amb nosaltres, l'únic que va amb nosaltres és la distància curta que separa l'última gresca xiscagardiana de la que ha de venir. I tu, no figures entre la llista de convidats.