Ja sóc arribat

Benvolgut Comitè d'Orriols: ja sóc arribat. Vinc ben atabalat de l'altre blog. El guirigall era insuportable i el retruny de motor de 1.500 s'hi sentia m'havia entrat al cervell. Les fresses m'empregen i la gent apilonada em fa venir gratera d'ous. Ho pensava l'altre ahir a la nit, assegut a la plaça dels Peixos, que és una de les places emblemàtiques de Xisca de Gardi. A la plaça els peixos, a la nit, un dia qualsevol d'estiu, el temps és fresc, amable. M'hi vaig aturar sortint de casa del meu cosí en Pau, que viu a sobre de la que havia estat la botiga d'esports. Ara hi vènen mòbils, em penso. Els mòbils, ja ho va dir en Pep, no serveixen per a res. Són una nosa. Estava assegut i em vaig entretenir a mirar com pintaven el pas de zebre que hi ha al davant de les fotos Lis. Hi havien un parell de mossos que ho vigilaven. En Pere, el de la policia municipal, ajudava un parell d'operaris a posar la cinta als marges de les línies que havien de pintar. M'hi vaig entretenir, assegut en un dels bancs que fan cantonada al vol de la font dels peixos. Hi hauríem de posar peixos una altra vegada. és més, em penso que quan acabi aquest post me n'aniré al coll verd i compraré un parell de carpes de colors. També els demanaré una mica de pinso de peixos de propaganda. Si la gent fos gent, posaríem peixos a la plaça i no els faltaria mai de res. Els alimentaríem, la gent se'ls estimaria, potser fins i tot els batejaria un per un per sentir-los més a prop. També és veritat que tenint un estany tan a porp, aquelles pobres bèsties potser se sentirien com confinades en una mena de presó al mig de la bogeria. Perquè la plaça dels peixos també és una bogeria, sobretot de dies. Hi passa gent de mal fermar, homes amb la saliva agre, antisèptica, malparits que ho rebenten tot. Si hi penso, demanaré que ens facin costat els del CN Plaça dels Peixos, que són gent xiscagardiana, educada, amable i consistent. Ens podrien ajudar a controlar els espasmes de la gernació descontrolada que ens va entrar a casa sense trucar el timbre ara no fa gaire.