Algú ha vist en Patan?

En Patan, pels qui no el conegueu, és el fanfarró més gros de la comarca. Bé, potser ara he exagerat, a casa nostra en tenim uns quants de fardons d’alta volada. La qüestió és doncs, que en Patan està dins el Top Ten dels rebentacamises.

És una persona poc clara, d’aquelles que no saps mai si de debò té tot el que diu tenir, ni si guanya tot el que explica que guanya. Això si, m’hi jugo una caixa de Juvé i Camps que no té res que no esventi i en “xulegi”.

En Patan és un d’aquells torracollons que va de puta per la vida. De tot en sap la veritat més verdadera del món, sobretot en temes de borsa i escurabutxaques on al seu costat la resta de mortals som grapat de pelacanyes.

La qüestió és que el dia que les coses li han anat bé i que segons ell és sempre, no tinc collons de moure’m per Banyoles sense trobar-me’l a cada cantonada i a cada bar. Vas al passeig i és allà, assegut a la primera taula fullejant l’Expansión esperant arreplegar el primer conegut per fer-li saber que mentre el món financer es desploma ell té la clau i el mètode aprofitar el moment i treure’n suc, talment com si d’un carronyer es tractés. Vas al quiosc de la plaça de les monges olímpiques i ja t’espera assegut al banc amb dos bitllets de cinquanta, no fos cas que no m’assabentés que ha rebentat la “tragaperres” del Bar Plaça.

En Patan, segons explica, va tot el dia atabalat. Treballava a no sé quin mataderu fins que van plegar veles. Diu que li van haver de pagar unes quantes desenes de milers d’euros d’indetnització i que com que és un puta, els ha mutiplicat per dotze jugant a borsa i fent saltar les maquinetes del bars. Es veu que està tan posat en el tema de les inversions de risc que la vida no li dóna per més, fins al punt que ja fa gairebé un any que no te temps per anar a Sitges. Allà diu tenir-hi una luxosa casa amb un enorme garatge on hi guarda la moto d’aigua, la llanxa, no sé quantes coses més i tres cotxes (dos clàssics i un monovolum d’alta gama) que es veu que els té allà perquè hi té més espai, un mosso que els hi cuida i que aquí, en canvi, no els necessita per res. Tabé fa temps que em diu algun dia em convidarà a passar-hi un cap de setmana.

La qüestió és que en Patan s’autodefineix com un broker autodidacte amb olfacte de guilla, una gran vocació financera i especial habilitat per guanyar la partida a les pobres empreses que programen màquines escurabutxaques pensant-se que al món no hi ha gent com en Patan capaços de rebentar-los la saca.

Tot això que us he explicat serveixi d’introducció pels qui no el coneixeu, però el que jo pretenia fer és cardar el crit al cel. Fa dies que no el veig ni el sento. Fins i tot m’angoixa la vergonya d’haver de reconèixer que en aquests temps de crisi em faria il·lusió saber que a algú li van bé les coses i segueix engreixant el compte corrent. Perquè clar, si es tractés d’un altre, podria pensar que s’amaga. Que les coses no li van bé. Que no té collons de dir que ha perdut bous i esquelles i que ni tan sols les escurabutxaques li fan l’ullet. Però no, en Patan és massa puta per enfonsar-se en la misèria com estan fent la majoria de mussols de borsa (a excepció d’en Jimmy).

Si us plau, si algú en sap alguna cosa d’en Patan que m’enviï un missatge tranquil·litzador. A veure si els xinos de les màquines l’han trinxat i està dins una cassola amb salsa aglidulse. No vull ni pensar-hi.