Pluges d'octubre

Ha tornat a ploure per l'octubre. I per l'octubre ha tornat el fred i els dies grisos. I l'enquitranat de fulles dels arbres s'ha empastifat d'aigua. I el fang ha tornat i ha tornat la fumèrria a les xemeneies de les cases. L'octubre fred torna com un pressentiment d'hivern. Com una notificació de multa de la qual mai te'n pots desempallegar. Per tant, s'han acabat les teories d'estar per casa, i els apocalipsis per entregues. S'han acabat les barrinades mentals dels que deien que el canvi climàtic ja era aquí i que al món li quedava un esmorzar. Re, ben res, embusterus i farsants, gent que viu de ficar-nos la por al cos com els antics profetes. Cagom Judes. Tabé van dir-nos que la gasolina pujaria fins als 200 dòlars per barril i ara, a la República, te la regalen si compres un d'aquells pans prefabricats que calenten al forn. Tabé van dir que ja no hi havia blat per alimentar els xinos i els indis i mig món. I el blat en surt pel folre de les oreies. Torna l'octubre i torna el fred, i els refredats i les calipàndries, i les estufes de gas i la llenya al foc, i tornen les castanyes a cremar en les graielles. Perquè el món és món des de fa una picassada d'anys. I al món sempre hi ha hagut xarlatans, i profetes, i gent que diu que tot s'acaba. Sí, tot s'acaba però, de seguit, es posa a començar de nou. Com aquest octubre gris i malparit, que combrega directament amb tots els octubres dels nostres dies petits. Collons ens hem fet un fart de dir: per fires, antes, sí que feia fred. Voleu caldo? Doncs ja ho sabeu.