Homenatge indissimulat al senyor Badia

Al Casa Nostra sempre hi ha hagut empleats que feien tota mena de feines en aquella gran extensió de terreny que és la finca. Aquells empleats a part de podar, estassar, ensulfatar, col.locar rajoles, passar fils i dellonssis creaven un aire de seguretat a la mainada. Si ets pitit-pitit i corres en bicicleta des de l'Estany fins al rellotge i des del rellotge fins a l'avinguda de Santa Gemma, pots pensar que ets sol al món i pots, hasta, agafar por. Sobretot si vas a estudi al dematí i la boira estanyívola, aquella manta gruixuda que ho colgat tot, no se separa de tu ni de miracle. Pots agafar por i pensar en tota mena de llegendes i històries que has sentit explicar. Però llavanses apareixia un dels empleats del Casa Nostra: cremant herbes seques, passant el rasclet, fent anar el podai o portant el moticultor. La brigada donava més seguretat que tota la policia del món junta. Recordo un temps que un exhibicionista, d'aquells que ensenyen hasta els carnots i que no porten ben res sota l'abric, s'apareixia a la sortida d'estudi. Se li va aparèixer a unes pobres nenes que el primer contacte visual amb el sexe oposot devia ser l'espectacle d'aquell beneit. La brigada, sentint els crits de les nenes, va aparèixer en un patim-patam. Li van faltar cames per córrer a aquell home. Correvia pels recs amb els pantalons avall perseguit per aquella colla d'empleats amb poques ganes de jugar. Aquella notícia ens va demostrar que teníem un exèrcit a punt, disposat per sortir a l'ajut i d'imposar la llei, l'ordre, els bons costums i el que fes falta. Tot aquell exèrcit tenia un capità: el Senyor Badia. El recordo a cavall del tractor, morè, seriós, amb una mirada severa escampant-se sobre la immensitat de la Finca. Aquell home ens feia respecte i també ens picava la cresta si ens enganxava robant cireres o cometent alguna barbaritat de les nostres. El senyor Badia era un general de paisà, un oficial disposat a servir el Casa Nostra com se serveix a l'Imperi Britànic, amb lleialtat, amb fidelitat i honor, però sense perdre aquella dignitat pagesa que tan caracteritzava al senyor Badia. En el fons, les nostres ensenyances ellen allà fora, i el nostre millor mestre era a cavall d'un tractor: el senyor Badia. Què Déu nostro senyor el protegeixi i el tingui en la glòria.