Concert de música per a cobla

Vam tancar la nostra festa, en honor al Sant Patró, al concert de música per a cobla. Elegant posada en escena de la Philarmonica que dirigeix el cèlebre Carles Coll. Qui no ha vist mai dirigir una orquestra per en Carles Coll, no és dingú. Francament els clàssics són els clàssics i entre els clàssics a mi m'agradada en Josep Saderra, perdoneu però m'agrada una mica més que en Manel S. Puigferrer. No vull obrir falses polèmiques entre dos germans que quasi tenien el respecte d'un pare i un fill- la diferència d'edat així ho permetia- però les sardanes d'en Josep em semblen elegantíssimes, suaus, balladores, toquen la fibra i posen la pell de gallina. Vet aquí. En Manel tabé e' bo, però li trobo massa carregades com si en la composició s'hagués volgut diferenciar tant de l'alegria i el caràcter popular del seu germà que li hagués sortit una cosa més allunyada de la gent. Són gustos i no voldria pas faltar a l'avi d'en Guti, perquè les poques vegades que el vaig veure el vaig trobar un home senzill i proper. Ep, no donem carnassa a en Samora, que és d'aquests que aprofita qualsevol cosa per encetar la tercera guerra mundial. La cosa és que el concert que organitza el Senyor Parnau és excel.lent, una festassa, una tornaboda elegant i fastuosa, com el gratinat d'uns canelons. La Selvatana i la Bisbal tenen tant de nivell que si fossin americanes ja serien famoses a tot el món. Però al Concert li falta una cosa: joventut. La mitjana d'edat és elevada i em fa por pensar en què passarà d'aquí uns quants anys. Hi haurà relleu? Hi haurà gent que s'engresqui a veure que el Concert de música per cobla és una manyagoia pels sentits? Aquest és el gran dubte que tenim i ens agradaria pensar que el senyor Parnau i tota la tropa que ell dirigeix té la recepta miraculosa que esperem. El dia que l'ordinari Samora deixi els seus jerseis ratats i es posi trajo i corbata i camini com un senyor endiumenjat cap al concert, s'haurà produït el vertader miracle de Sant Martirià i la cobla i la música de cobla estaran salvades. Tenim un propòsit, tenim una prometença, conduir la fera cap a l'estable i que tingui la benedicció del tible i la tenora. Amén. I que el senyor Parnau ho vegi i que el Foment de la Sardana de Banyoles ho celebri.