D'acord: nosatres sols

Sense que ningú ho pugui fer servir en contra meu, estic d'acord amb l'intrús, altrament dit Samora, que s'ha de declarar "ipso facto" la república autònoma del Pla de l'Estany. República que tindrà el primer senat integrat només per cuiners i gent de l'hostaleria: el petit de Can Xabanet i en Josep el seu pare, en Bertus de la Barretina, en Jep de la Brasa, un de Can Mach i un altre de Can Selvatà, algú de Can Boix de Vilamarí, algú de Can Salvi de Vilavenut, gent de l'Hostal de Sant Miquel i gent de Cal Ferrer, en Pere Molina i la seva dona de Can Met de Mieres, la família Coll de Can Bernat, els de Can Banal i els de Can Garriga, els de Can Massonet i així anar fent fins tenir un senat de 200 persones. Un país seriós, com ha de ser, ha de tenir un senat gros amb gent assenyada. Seran els vigies de la pàtria, els custodis de la raó i la tradició, la gent que farà les lleis i en vigilirà el seu compliment. Haurem de tenir, com ha de ser, un exèrcit. Els manaies ja ens van bé, perquè són disciplinats, i si convé poden fotre alguna garrotada de tant en tant. Vosatres direu "tafot els manaies poden ser aniquilats per qualsevol exèrcit de república d'estar per casa". Esteu etivocats, mainada! El Vaticà té tres o quatre guàrdies suissos de fer bonic i fa segles que no li entren ni al jardí de davant. Un país que tingui un exèrcit com els manaies és un país que es fa respectar, que no l'envairan així com així perquè sempre desperta el dubte "vés a saber si aquests de Banyoles tenen la bomba atòmica a l'altre costat d'Estany i els manaies només són per dissimular". L'èxercit tindria uns quants generals, com ha de ser, i el general en cap que no pot ser altra que en Quimet Duran, home d'ordre, assenyat, amb el cap clar i capacitat demostrada per organitzar la milicia romana. Fa falta, tabé, a tot país que funcioni un cos d'agents secrets. Espies, vaja. Gent de la contrainformació, vaja. Banyoles és el país perfecte per això: els país dels sedecers, de fer safareig, del "fan córrer que", de "saps què m'han dit?" Un cos fenomenal de gent de peu pla que formaria part del servei secret més extraordinari del món. El seu nom? "Espies Sant Martirià", què millor que batejar un cos d'agents secrets amb el nostre patró estimat. De la mateixa manera que hi ha un carrer Sant Martirià, uns olis Sant Martirià, uns pastelitos Sant Martirià...Per últim el gabinets d'assumptes exteriors o departament d'estat. Un ministeri que vetlli pels interessos de la nostra república i, sobretot, que reclami insistentment la recuperació dels nostres límits històrics. La gran comarca. Perquè és comarca, i s'ha de saber, tot allò referent a Mieres, el Torn, la Mare de Déu del Mont, Rocacorba, Besalú i Maià de Montcal, Bàscara i Orriols. La comarca arriba a L'Escala i l'Estartit, platges predilectes dels banyolins i, en definitiva, és comarca del Pla de l'Estany tot aquella porció de geografia mundial o planetària on habiti algun ciutadà del Pla de l'Estany. El nostre patró Sant Martirià no era pas del barri de Canaletes ni de Sant Esteve de Guialbes, era de Florència. Això només sobre el paper, perquè, a partir d'ara, podem considerar Florència com a empriu dels banyolins. El mateix passa amb Sant Mer que era de terres franceses, per tant queda clar, i per regla de tres del senyor Hugas, que la Bruni e de Banyoles. Ja ho diuen: el món e pitit-pitit, i en general, el món e nostre. O sigui dels de la nostra comarca i qui li piqui, ja ho sap, es rasqui fort i amb un paper de vidre