divendres, 31 d’octubre del 2008

Les olles tornaran

Hi ha el mite de les olles a les cases de pagès de la nostra gran comarca. Hem d'esperar que en altres indrets de la terra catalana hi pervisquin mites semblants. L'olla seria una mena d'amagatall per servar-hi les unces d'or, les unces de plata i tot el valor de la casa. Antes les cases eren sovint assaltades per tota mena de desaprensius. Ara un bandit amb pocs escrúpols, ara una soldadesca que es creia amb tots els permisos del rei. Pirates, lladres, bandolers, criminals o soldats l'efecte era el mateix: deixar les cases netes com una patena, escurades de dalt a baix, eixutes com una mala cosa. Així és que la gent per salvar el seu patrimoni acudien a l'inventiva. La inventiva ha estat la fortuna dels nostres pagesos. Les olles eren amagades en els llocs més remots de la casa. En un sotarrià, en un pou, a la carbonera, entre les bigues de les golfes, o en una falsa paret. Qualsevol lloc era bo per protegir el patrimoni de les cases. Però de tant en tant passaven coses estrambòtiques. L'amo que havia amagat l'olla moria sobtadament i a la casa ningú sabia on trobar el ditxós amagatall. Quan moltes cases van quedar abandonades i van ser comprades o ocupades per altra gent la dèria dels nous estadants era trobar l'olla. El mite era alimentat per notícies de fortunes sobtades, de cops de sort, de descobertes fabuloses. Aquesta dèria ha arribat als dies d'avui i perviu, encara, amb una frase feta "ha trobat l'olla" per referir-se a un cop de sort tan fortuït com inesperat. S'expliquen sobre això autèntiques fantasies com la d'un famós empresari banyolí que, segons es diu, abans era pobre com una rata i estant de masover va fer obres i va trobar l'olla. Aquest mite és el que porta, encara, a molts masovers i estadants escurats a gratar per tots els racons de les seves cases. A la recerca de l'olla màgica i reveladora. Que ningú li estranyi que en aquests temps en que la gent ja no se'n refia dels bancs i de la seva solvència, les olles tornin. I aviat tots els calés estiguin guardats sota terra, entre parets, enmig de les bigues o dins de l'orinal.