dimarts, 7 d’octubre del 2008

En Xavi Vilà, xòfer de la TEISA

La TEISA és una institució dels banyolins i de tota la comarca. Fins a l'extrem que en Blat de Coure i el Gallegu diuen que hi ha l'UdT, universitat de la Teisa. Una acadèmia ambulant que tragina gent i mercaderies pels llocs més distingits de la nostra geografia comarcal. Ser xofer de la TEISA no és pas una feina que pugui fer qualsevol. Per començar s'ha de tenir carnet de primera i menar bé un omnibús. He conegut xòfers no gaire espavilats que han encastat l'omnibus a la plaça de la vergonya o han xafat cotxes al Passeig de la Indústria. S'han de portar bé aquests vehicles, fent que, el viatge en qüestió, transcorri amb una calma balneària. Això primer. El primer és no ser notícia per trasbalsos, cops de frens, maniobres atropellades i demés. Es cert que la major part de xofers de primera poden dur bé una TEISA. Però no n'hi ha prou. D'entrada s'ha de tenir paciència amb la gent. A tot arreu hi ha gamerussos, emprenyadors, toca-campanes, senglars, busca-raons, pelacanyes, torrapixes i gent que no val ni un xavo. Aguantar-los fa honor als millors xofers. Guardar la compostura, no perdre la paciència, no esvalotar-se, no aixecar el to. Molts bons xofers de camió no podrien pas dur una TEISA perquè no podrien aguantar segons qui. Però la paciència no ho és pas tot. Els xofers de la TEISA tabé han de fer veure que segueixen la conversa a la gent que tenen als seients de davant. La gent es posa als seients de davant per donar la tabarra als xofers, per explicar-los operacions complicadíssines, per confessar-los que estan delicats, que prenen no sé pas quins medicaments, per repassar les necrològiques del Pla de l'Estany...Es una feina haver de seguir aquestes converses amb cops de cap, o amb monosíl.labs afirmatius. Això és una feina que només poden fer els escollits. En Vilà reuneix tots aquests requisits. Però a més compleix amb un afegit que el fa el xofer indiscutible i inqüestionable: és de Banyoles. Es de Banyoles com els fundadors d'aquesta empresa: senyors Trull i Butinyà. I això ja fa que en Xavi Vilà sigui, al nostre entendre, un empleat modèlic la contractació del qual honora els caps de personal de l'esmentada empresa. Hem de confiar que aquest comentari serveixi perquè, en honor al sant banyolí, en Vilà vegi reconeguda la seva valua com el xofer predilecte de la TEISA.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Las Cooperatives de Mondragon tenen una doble lectura. La dels que manen, que son tots del PNV, i la dels que penquen, que son de l’esquerra abertzale i que son els interessants de veritat.
A la TEISA l’hi passa una cosa semblant. Els amos, que son amos des de fa segles i que ves a saber com... i el personal, que es qui ens aguanta. Amos i mossos, com sempre, no confonem.
Visca els mossos !!! Proletaris de tots els països uniu-vos, que deia aquell !!!