La borsa del Pla de l'Estany

Qui se'n refia del Nikei del Japó, país de gent rara que només fa sis dies de vacances a l'any? I del Dow Jones que ha petat cent mil vegades provocant un daltabaix que deunidó? I de la borsa de Madrid, on s'és vist que a Madrid hi entenguin en coses de borsa? Re, tots aquests no són gent de fiar. Amb permís d'en Jimmie, gurú de les accions i les inversions a la nostra comarca, hem de crear la nostra pròpia borsa. Prescindint de carcants com l'Hortalà i gent per l'istil. La nostra borsa amb valors propis i empreses de solvència contrastada. Creant un indicador amb vint o trenta valors que valguin la pena i que siguin de casa i de fiar. Es podria dir Sant Martirià 50. Per exemple. El Sant Martirià 50 format per empreses, negocis i indústries de part de bo, de gent trebaiadora, que basin el seu futur en la feina ben feta i no pas en l'enganyifa de les borses actuals. Gent com Ferreteria Puig i Pastisseria Boadella, Forn Can Japet, Hostal de Sant Miquel, Alls Ribes, Plafi, Vipuma, Impremta Mateu i Impremta Lith, Megatro, Can Serra de Camós i Can Bramon, Carnisseria Can Pericus i Can Moner Palau de l'Embotit, Bromes i Regals Mateu, Pastisseria Can Poc i Bo, Produccions de video el Gallegu o Fromzero, Germans de Palau, Can Sila Confeccions, Mecanitzats Jordi, i tants i tants altres en que podem confiar, que trebaien bé, que són castissos, que són de Banyoles, que podem inventir-hi, confiar-hi, posar totes les mans al foc. Deixem-nos de mandangues i pensem que allà on estan més bé el nostres calés és al costat de casa, amb els de casa i per la gent de casa. La resta és una mentida de les grosses. Qui pot confiar amb gàngsters com els Litmanbroders, la banca Flanagan o el Cititingladogrup? Que se'n vagin a pastar fang o a cagar a la via.