El temps del vi

Ans la gent es feia el vi. Els pagesos banyolins guardaven una part del que venien, pel vi. El vi fa sang, el vi és bàsic, el vi no pot faltar en cap taula catalana. Això se sabia abans, ara hi ha molt de burro que es passa el dia tastant el vi. El vi és per fer-lo baixar i no pas per remenar-lo. Quina collonada és aquesta dels cambrers que te'l fan provar. Tu posa el vi, tu carrega el vas, i fes via cap a la cuina a buscar la manduca. En Bertus de la Barretina, que és d'un sentit pràctic que esclafa, et deixa l'ampolla al cim de la taula i tu espavila't. Per què? Perquè la Barretina és una fonda d'abans, sense noses i sense pulecres, tal com s'ha de ser. Ans el vi te'l deixaven a taula i no esperaven que fessis la comèdia de glopejar-lo com si fos un medicament. Els hostals xiscagardians per excel.lència no et maregen amb aquella pregunta postissa de "provarà el vi". Es clar que el provaré, fotut burro! I no només el provaré sinó que me'l galdiré tot. Cagomredeune. Ans la gent es feia el vi i per això sabia que amb el vi no es juga. Els de Mata anaven en comitiva cap a Garriguella. Trico-trico amb carros i tartanes. Anar a buscar el vi volia dir ser dos o tres dies fora de casa. Volia dir quedar-se a dormir a Figueres. Volia dir traginar-lo amb semals plenes d'abeies que resseguien el sucre perfumat de la garnatxa. Llavors la gent trepitjava el raïm, i el deixava fermentar a les tines. Llavors la gent tenia botes a les cases, i quan venia l'hora començava a omplir porrons. A tots aquells herois del vi se'ls hi empixava si estem parlant d'un collita del 83 o d'un gran reserva, o d'un xardonais del no sé què. Aquella gent vivia el vi. Aquella gent s'empitufava, s'engatava, anava una mica calenta d'oreies, anava servida, o, senzillament, anava avinada. Sense comèdies, sense postissos, sense mandangues. El vi ja surt a la Bíblia i, per tant, un respecte. Cada setembre, els que soms de la tòria pensem que vénen els temps del vi. El millor regal de Déu ja és entre nosaltres. Que s'apartin els que empregen, que volem beure vi.