dissabte, 8 de novembre del 2008

Can Mateu

Can Mateu de Santa Maria té el millor aparador de Banyoles. Els Mateu tenen fibra de botiguers i el botiguer el primer que ha de mirar és tenir un bon aparador. No ho aconsegueix pas tothom. Ja te'n fots fer un fart d'anar a cursets de la Cambra, que si no ho portes a la sang el més segur és que el teu aparador sigui el campo de Bravante, un nyegui-nyogui d'objectes esgarriats o apilonats sense gust ni gràcia. S'ha de ser botiguer de mena per tenir un bon aparador. I a feu de Déu que els de Can Mateu sempre ho han aconseguit. Al carrer de Santa Maria, a la papereria, tenen un ai senyor d'aparador. Però saben col.locar les peces amb talent, fent un joc invisible de formes i colors, obtenint un contrast delicat de tota classe de llibres. És el secret més ben guardat del món saber com els de Can Mateu se les apanyen per obtenir aquests aparadors captivadors. El resultat és que la gent s'hi encanta. Quan era petit i travessava el carrer Santa Maria sempre quedava clavat davant de l'aparador de Can Mateu. Tenia allò alguna cosa d'hipnosi de llibres i papers, de carpetes i plomiers. Colors i formes em convidaven a entrar cap dins i comprar el que sigui. El mateix passa al carrer Major on l'art dels Mateu és capaç de transformar-se cada temporada. El pas de les estacions es mesura en aquell aparador canviant. Ara pessebres i objectes religiosos, demà coloraines i articles festius, demà passat bromes. Carrer de Santa Maria o Carrer Major els Mateu, botiguers de raça, ens regalen una ciència vella, i complicadíssima, la de convertir la vida en el que és de veritat: un llarg i fascinant aparador.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Can Mateu ha estat mes coses. Primer una drecera per creuar al Carrer Major i també el primer refugi obert dels que sortien malalts de l’església de Santa Maria. La broma del dejuni des de mitja nit produïa no pocs mareigs al personal i algú de la casa sempre tenia un got de llet a punt per reconfortar al perjudicat. Un got i una bona paraula que et donava corda fins arribar a casa. Era com una parada de reavituallament.