dijous, 13 de novembre del 2008

En Vaqueta té secretària

Xisca de Gardi no s'està pas de res. Per començar el Gallegu té una nevera i un sofà en el seu despatx. Això diu molt del gallegu, això demostra que és persona important, selectiva, educada i fins i tot distingida. En els despatxos de la gent important no hi falta mai un sofà, n'hi qui tenen tresillos per rebre ministres asiàtics o africans, el Gallegu en té prou amb un sofà perquè de moment només espera directors generals, els ministres ja arribaran. La nevera tampoc pot faltar en un despatx que sigui d'etiqueta: hi has de tenir fantes per les filles del ministre, o voll dams per generals o l'aigua que beu el gallegu que es diu Solar de Cabras, i que es fa portar directament d'un manantial de les espanyes per una noia amb patins. Tot això el gallegu. En Pep no té despatx de moment perquè els negocis els fa al carrer o el dia del mercat, és un negociant dels d'abans que sempre el trobes encantat o parlant amb una romaguera. Però en Pep té un ordinador en miniatura: un llapis de mig dit i una llibreteta d'anelles. Tira més que una màquina de cosir i no li entren mai microbis Després tenim en Mastegatatxes que va sempre esverat i que té el despatx al cotxe: amb un desordre colossal però sincer. En Jimmy té el despatx a Can Xabanet, entre plat i plat assessora, dóna ordres de compra, ven, tanca negocis i fa tancar multinacionals. En Ramon Masgrau té el despatx dins d'un sudoku. En Puput s'ha fet fer un despatx a la banyera i per això hi està tant. Per últim, en Vaqueta té el despatx al mòbil. Ha llogat un secretària fada i fleuma que sempre fa la mateixa cantarella incomprensible "bústia orange deixi el seu missatge després de sentir el senyal". I em pregunto: què hi té en Vaqueta a la bústia orange? Em deixava en Samora...Samora? Qui és en Samora?

1 comentari:

Fidels a la Cassola ha dit...

En Samora té un somni. Algun dia tindré el despatx a la sauna del club. Ni trajus ni corbates. Una tovallola a la cintura i un parell de xancletes per no agafar fongs. Als sòtanus del club ni hi ha cobertura i ningú t'emprenya. Passaré el dia entre galletades d'aiga freda i bafus d'eucaliptus fins que quedi arrugat com una iaia centenària. Ja ho he provat i si no fos que se'm mullen els papers... A la sauna del club hi passa tanta gent... El que no parla a la sauna del club és que no val la pena ser parlat. Un dia us n'explicaré més coses.