Premit literari

M'envien propaganda comercial d'un premi literari. 'nem bé, m'ho envien a casa com un senyor. I em recorden que la feina ha d'estar pel gener. 150 pàgines com a mínim. No tinc escrit re, però m'hi penso presentar. Com que sóc més vago que la jaqueta d'un guàrdia ho faré de pressa i correguent. Mentre m'invento la història- que serà una porqueria de part de bo- aniré a sopar amb en Mastegatatxes i en Vaqueta, aniré a donar volts amb l'Albert i en Pep, cardaré el cafè amb en Puput, el gintònic a Can David, em discutiré amb en Samora, trucaré per telèfon amb en Gadafi i en Florent, passaré per casa d'en Mati. Trobaré temps pels amics que és el que s'ha de fer. Parlaré amb en Portbou, enviaré correus amb en Miquel Molina, fotaré migdiades, plantaré bestieses a l'hort, dormiré, jugaré a futbol amb l'Ignasi, faré de tot menys escriure la novel.la que he d'escriure. Quan s'acosti la data del lliurament ho faré de pressa, corrents, a cops de gorra, a tai de boig, a la tum-tum, a tarot de peixater. Al cap i a la fi, es tracta de jugar a la loteria. I qui s'hi esforça amb la loteria? Ni en Ramon Masgrau. Compraré un bitllet que es diu premi literari, o sigui que escriuré 150 pàgines amb collonades sense sentit. Per exemple la història d'uns guixaires que deuen calés i per poder-los pagar decideixen fotre un pal. Una història del Pla de l'Estany, malparida, sinistra, que passa a Corts i darrera l'Estany, que passa a Sant Miquel i a les Pedreres. I si toca el flabiol em fotaré la barba d'or. Què hi surten guanyant els meus amics? Un sopar de senyors a Can Garriga a base dels nostres himnes: amanit, entrecot i Juvé i Camps. I com que s'acosta la data de lliurament me'n vaig a jeure al sofà i a mirar qualsevol bestiesa a la tele. Bora Nit.