divendres, 7 de novembre del 2008

En Samora ha de ser Papa

Que se sàpiga, no hi ha hagut cap Sant Pare de Banyoles. I no ens extranya gens que l'església vagi fent tentines des del dia que se li va acudir jubilar les sotanes. Un papa de la comarca no ho hauria permès mai. Mossèn Bach podria ser un Sant Pare excel·lent. Però com en Samora, ningú. Primer l'hauríem ordenat al Monestir i, després d'un temps pels móns de Déu, ens hauria tornat a casa engalanat de Bisbe. Arribar fins a Cardenal hauria estat un tràmit. I, en acabat, com aquell qui no vol, ens éls trobaríem fent volts pels seus dominis vestit de color blanc. El Sant Pare ha de ser un home enraonat, ben menjat, begut i endreçat. Ha de tenir perímetre perquè no s'ha ni de dir que les sotanes del Vaticà són totes de talla gran i als sastres de la perifèria de la plaça de Sant Pere -la de Roma, s'entén- no s'estan de romanços i no els hi vagis a demanar cassulles petites. Ara mateix tenim un Pontífex d'ulls petits però amb la mirada desperta. És un home d'ordre, com Déu mana. Però com en Samora, cap ni un. No hi ha ningú capaç d'escriure les encícliques que ens regala en Samora, a qui, a partir d'ara, ja anomenarem, Martirià I en honor al nostre Sant Patró. Li farem una sardana i ofrenes cada diumenge de rams. El venerarem amb devoció. I ens el farem nostre perquè ens torni a omplir Santa Maria des de les nou fins a missa de dotze. Ens vestirem de diumenge, ens pentinarem i oirem missa ben convençuts, els uns i els altres, que no hi ha cap ànima amb les sabates més ben enllustrades que les nostres. Ens les haurem comprat a Can Freixa o a Can Vilà, una gent de qui un dia en parlarem amb tot el respecte que es mereix una família d'aquesta talla. Combregarem i, tornant a casa, imaginant-nos el dinar que ens estarà esperant, tindrem ganes que arribi un altre diumenge per veure el senyor rector enfilat a la trona resumint-nos, amb fe, grans dosis de cordialitat i algun retret, l'última encíclica que ens haurà arribat de la Santa Roma. I l'encíclica se'ns farà curta perquè les encícliques d'en Samora són d'una brillantor inacabable. Senyor pregueu per nosaltres i perdoneu els nostres pecats. Amén i que sigui per molts anys.

1 comentari:

Josep Oliveras ha dit...

Llegeixo això abans d'anar cap a dormir. I penso...vols jugar que estic dormint? Xisca de Gardi no és res més que confusió. Collons, més val que tanqui el llum i us digui "bora nit, germans".