En resposta al Comitè d'Orriols

Bon dia, ja tinc el cap esbandit. Li he fotut una palissa al llit i tant jo com la meva ira estem més reposats. Ara, doncs, si em permeteu respondré l’atac frontal, lateral i fins i tot rectal que es propina, tot just dos posts més avall, contra l’entrenador i els conserges de la porteria atlètica. Deixeu-m’ho fer a tai de llegenda.
Diuen que els Tsuminaki Ye-Ye fou la més ferotge i caníbal de totes les tribus de la Polinèsia. Posar els peus als seus dominis era garantia de ser esbudellat en un obrir i tancar d’ulls. Aquells guerrers es cardaven un persona com aquell que es menja una bossa de kikos i les trobades amb ells no deixaven ni sobrevivents ni presoners.
Vet aquí que un dia a costes properes als Tsuminaki Ye-Ye hi ancorà una nau pirata necessitada de viandes i aigua. Disposats a saquejar i ignorant que la mala sort faria presència en forma de parella de ball, seguiren un rastre generós de sang que els dugué a portes del poblat. La nit quedà trencada per enormes fogueres que encegà els bandolers de la mar. Els crits angoixosos de les dones de la tribu els va ensordir i una insuportable fortor a carn passada els va atrofiar tota capacitat de discriminació olfactiva diferent a la de la putrefacte flaire.
Els pirates deduïren que aquella gent vivia hores baixes. La sang del camí devia ser el rastre d’un matança despietada patida pels homes d’aquella congregació. Les dones ploraven la mort dels marits mentre en desapareixien els cossos devorats per les flames.
Veient-los tan vulnerables, el cap ordenà als seus súbdits, que encegats ensordits i mig estabornits per la pudent catipent, executaren el més curt i ridícul dels atacs mai vistos.
Diu la llegenda que allò que els pirates veieren com a un acte fúnebre no era més que un ritual de súplica als Déus que els Tsuminaki Ye-Ye celebraven en períodes d’escassa cacera mentre devoraven les últimes reserves ja mig podrides. Els Déus escoltaren. Una trentena de pirates es plantaren al bell mig del campament quasi a les palpentes.
Les dones ni tan sols deixaren de cantar. En qüestió de segons el ritual de súplica es convertí en un acte de festa i gratitud per la resposta a les pregàries.
Els Tsuminaki Ye-Ye i l’Atlètic estem agermanats i moltes són les coses que ens uneixen. Una d’elles és l’afany de devorar tot aquell que pretengui treure conclusions del nostre estat des de la distància, ja sigui des de les costes de la Polinèsia, les casetes del Cornellà com des de l’eixida del “cortijo” de la baronessa de Sant Feliu.Senyor Comitè d’Orriols, esteu vós dissabte convocat al camp Vell pels volts de les cinc de la tarda. Té sort que tindrem vi del bo i la vostra sang només faria que embrutir. També tindrem formatges dels millors per tant la poqueta carn que de vostè en trauríem tapoc la voldrem per re. No obstant permeti’m donar-li el consell: Dissabte no falti al Camp Vell.