dissabte, 15 de novembre del 2008
Escalfant partits
El Cornellà ja no s'hauria de presentar avui al camp de l'Atlètic. De fet, no sé perquè els equips vénen a jugar amb nosaltres. No és lògic. Tota aquesta colla de clubs de la tercera haurien d'acceptar, d'una vegada per totes, que l'Atlètic Banyoles és un equip destinat a ser present a l'Olimp del futbol. Només hi ha dos o tres clubs que busquen la mítica i l'èpica. El Liverpool, El Celtic, l'Athetic Club i l'Atlètic Banyoles. Per tant, tots els clubs que destorben la història de l'Atlètic haurien de deixar via lliure. Quan en una crono de ciclistes, un corredor és atrapat per un altre, el reglament li mana arraconar-se i deixar-lo passar. Aquí hauria de ser igual. Els clubs haurien d'admetre que nosatres no juguem a fútbol, escrivim la història. Nosatres no som aquí per xutar i cardar quatre bandaus, estem aquí per reverenciar Kubala, Di Stefano, Pelé, Maradona, Zarra...L'èpica ens crida i ens exigeix. I davant aquest deure amb la història no podem perdre el temps amb partits de tràmit, de pols, de crits descontrolats, de garrotades. El Cornellà faria bé de no presentar-se. Haurien d'admetre que no veiem les coses de la mateixa manera: ells volen guanyar tres punts i nosaltres perseguim la glòria. Seria recomanable que ens escrivissin una carta senzilla i correcta, on es digués que renuncien al partit i que ens desitgen un bon periple a través de la història. L'exemple del Cornellà hauria de ser seguit pels demés clubs. No podem perdre el temps en aquestes categories. La història ens reclama, ens exigeix, ens vindica. Els altres tenen objectius, nosatres tenim una missió. I la missió no és altra que acabar jugant a Anfield i cantant el you'll never walk alone. Per tant, que s'arraconin que volem desfilar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Gran empat a 1 a l'estadi. No hem guanyat el partit, però moralment hem guanyat molt, moltíssim. Hem plantat cara al líder de la categoria, que ho havia guanyat gairebé tot (només un empat) i hem aconseguit un punt que pot semblar poc. Però és molt més que un punt. És una injecció de moral increïble per l'equip. Perquè si a cada partit juguem amb aquesta actitud, les victòries arribaran!
Amunt Atlètic!
Franky! Soms molts. Soms els millors
Avui al camp he vist voleiar les fades de l'Atlètic agafades de la mà de les goges de Xisca de Gardi. M'anaven posant nanses a les pilotes perquè les pogues agafar millor. Avui és d'aquells dies que un s'adona que està envoltat de la millor gent del món. Amunt Atlètic collons!!! i visca Xisca de Gardi!!!
Publica un comentari a l'entrada