Record de Crespià

Fent el cafè hem vist al gran Lluís Carbó. En aquest racó de món ens hem desbordat en elegis a la mítica i l'èpica lluiscarboniana, autèntic mestratge de cine de veritat i d'actoràs castís i eixerit. Darrera d'en Lluís Carbó tots els altres actors semblen molt ordinaris, molt pitits, molt poqueta cosa. En Lluís omple la pantalla amb les seves mirades i el seu posat. Ell és l'elegància i la resta, ai senyor, la resta és com una pell de pollastre fregida en una paiella. Pura bafarada de fregit i re més. En Lluís, com ha de ser, enyora Crespià. La pel.lícula emblemàtica abans que el director innombrable caigués per l'estimbarro comercial. En Lluís ens parla de la seva escena favorita. La que es va grabar a Can Massilla. Els dos germans que regentaven aquella barberia eren uns senyors, uns campions de l'elegància i el saber estar. Els que ens hem tallat els cabells en aquella barberia només podem que treure'ns el barret davant el saber estar d'aquells dos barbers d'etiqueta, moviments suaus, controladíssims, bata d'un blanc impecable, rajoles tan brillants com les mateixes navalles. Allà es va grabar l'esperit de Crespià en una de les escenes que rebenta, esclafa i fa petit tot el cinema mundial que s'ha fet mai. Allò és cinema de part de bo i la resta escombraries per cardar rec avall. Resulta que en Lluís va aconseguir convèncer els dos barbers de Can Massilla amb una ofrena especial. Creien els productors de la pel.lícula que els dos barbers voldrien calés i para de comptar. S'etivocaven. Els de Can Massilla es van sentir cofois de col.laborar amb la pel.lícula tot veient tots ampolles de xampany. Els pobrets amb els calés se'l convenç, els senyors se senten satisfets brindant amb xampany. De les bombolles i de l'escuma ha sortit la millor pel.lícula. Així ens ho feia veure en Lluís, parlant-los amb la seva veu d'actoràs, oferint en el Passeig una de les seves mirades úniques i irrepetibles.