dijous, 13 de novembre del 2008

Més de la parla banyolina

Permeteu-me, si us plau, que segueixi fent referència a la parla banyolina. És, sens dubte, d’una riquesa espaterrant malgrat que molta gent en simplifica les peculiaritats amb el verb “esperxar”. No pretenc treure-li poder identitari , doncs probablement en tingui i de manera prou representativa però de cares en fora, un cop s’explica el significat d’aquesta acció tot secret i misteri queda resolt.
Hi ha altres qüestions de la nostra parla, i perdoneu la meva ignorància, que sovint em costen més de diferenciar. Un exemple del que pretenc exposar fa referència a la terminologia bèl·lica d’estar per casa, on a voltes em costa discernir si diferents expressions són sinònimes o no.
Si parlem d’un gec d’hòsties estem parlant del mateix que un vol d’hòsties? Fa més mal una saca d’hòsties que un remenat? I que un pet d’hòsties? I que un grapat?
A mi m’agradaria que algú m’ho aclarís això. Podem quedar un dissabte, fem venir el Comitè d’Orriols i mentre l’atonyino me’n aneu explicant les diferències talment com el boca a boca que van ensenyar-nos a fer al curset de la Creu Roja. Bufant el nino aquell ho vàrem aprendre més ràpid que no pas amb un pauert point. Això si, abans al Comitè d’Orriols li deixarem treure les ulleres i en acabat li darem un pot d'esprit de vi.
Em té encuriosit, també, un tema referent a les relacions íntimes de parella. A Banyoles, a part de les expressions nacionals, la gent parla “d’anar a rustoiar” o “d’entrar el burro al porxo, expressions suficientment gràfiques com perquè qui mai les hagi sentit abans en dedueixin el significat. No obstant, hi ha una expressió molt banyolina que necessitaria que algú expert en la matèria m’expliqués d’unta coi surt. Em refereixo al “cardar una clusca”. He intentat investigar el significat del mot però això és tot el que he trobat:

Clusca: Edifici del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).

Ja em direu què coi hi té a veure el sexe amb una construcció de la Segarra.
Agrairia una explicació que me’n indiqui els orígens i em permeti establir un vincle amb el significat de l’expressió. Abans que res vull remarcar que aquest cas no farà falta ni un pauert point i encara menys el Comitè d’Orriols.

3 comentaris:

Jordi Aurich ha dit...

Benvolgut Samora,

Agafo la teva paraula i m'he endinsat dintre el gugel...

Això és el que he trobat en un diccionari tradicional:
clusca
63 sexe (**) Acoblament sexual. | SIN: Còpula, coit. || Ex: Els dissabtes baixa molta gent del Rosselló a fotre una clusca a
Figueres.

Si bé, d'altra manera, hi ha un diccionari occità on clusca es tradueix al francés com a crâne, que alhora vol dir cop o coup (action de faire du mal à quelqu'un ou à un animal en le frappant avec une partie du corps ou un objet)

Crec que la segona opció és la correcta per trobar l'origen de cardar una clusca, que alhora li podriem donar dues axcepcions: cardar un clau o cardar un gec d'hòsties.

Per a la relació entre l'occità i el banyolí hauriem de recòrrer al Comité d'Orriols, més versat que jo en aquestes contrades històriques

Salut i força al canut!

Josep Oliveras ha dit...

Estimat Samora, quan vulguis quedem perquè t'arribi a l'esquena, et cardi un adobat o et foti un jec de llenya. Estic segur que no em costarà pa gota deixar-te esternaiat a terra. Això no he pas llenguatge bèl.lic és la comunicació formal-informal que sempre ha tingut lloc al Pla de l'Estany. Vet aquí.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

No dubteu de la vinculació del Banyolí amb l'occità: È' grossa.