És fàcil

Quan l'inefable Samora ha llegit el meu article sobre el derby contra el Serinyà li han pujat els colors. Primer perquè l'article és d'una bellesa captivadora, d'un gracilitat de nenfúfar amagant l'Estany, d'una perfecció de volta romànica, d'una solidesa de casa del carrer Nou. Segon perquè he retratat en Samora amb l'encert d'en Josep Maria Mateu, amb la finor d'en Comalat, amb la precisió d'en Butinyà fotògraf. Llegint-lo, i això a fe de Déu que li ha costat Déu i ajudes, s'ha ennuegat, s'ha empassat cadena i medalla, ha vingut malament per moments. Tan és així que no ha trigat en fer trucades inquietants. Primer a l'equip de fútbol de Serinyà dient-los que no vinguessin a Banyoles dissabte perquè les prediccions apuntaven que nevaria. Després ha trucat al Camós per demanar-los per favor i sisplau que ho deixessin tot i vinguessin a jugar a Banyoles. Els del Camós, em consta, l'han engegat. I tot seguit en Samora s'ha fet rogar dient que ell era molt amic del president de la territorial gironina i no creien ja podien començar a resar perquè els hi plourien penaltis, expulsions, suspensions i controls de dòping. A la fi, després de quaranta mil martingales se n'ha ensortit. En cabat, diumenge que ve no hi ha l'esperat partit del derby Atlètic-Serinyà sinó un partit contra el Camós. I pensar que el meu fill petit feia mesos que s'esperava aquest partit! Que fàcil que és rompre la màgia d'un infant!