El banyolí cabrejat

Ja fa dies que es comenta que en Jordi Pujol, expresident dels catalans parla del català emprenyat i per fer-ne referència diu que és l’època del “macagum cony”, i jo em pregunto: Tan diferent és el català emprenyat del banyolí cabrejat? Perquè clar, els banyolins deixem anar un “macagum cony” quan ens toca la fava del tortell de reis i encara perquè tenim tota la família al davant que si no fos així més que d’un “macagum cony” provablement estaríem parlant d’un “hostia puta, gossàs del pastisser es podria haver cardat el collons de fava al cul”.
Però d’això de la fava en amunt, tot el que ens toqui més el voraviu es bateja amb un assortit de renecs i lletanies que si el cristo gros de convergència ho arriba a sentir me li agafa un patatús.
Si realment és així, si aquest és un factor clarament diferencial entre banyolins i la resta de catalans potser que els ho fem saber, no sigui cas que un dia Catalunya ens vegi emprejats i es caguin a les calces.
Els banyolins, i només a tai d’exemple, si haguéssim d’anar a Madrid a fer-los saber que estem emprenyats els li ho diríem així: “La mare que us va parir colla de cabrons aixins rebentéssiu tots plegats que ens teniu hasta la punta de la polla macagum la puta d’oros”.
Potser tampoc l’aconseguiríem massa cosa més, però segur que ens en tornaríem cap a casa convençuts d’haver-los posat al dia de la nostra mala llet i haver-los-hi fet posar a ells tabé.
Altra cosa seria que en Pujol s’hagués confós i que en comptes del català emprenyat hagués volgut parlar del català una mica molest, però en aquest cas em penso que el problema és més greu perquè si ser cornut i pagar el beure només ens ha de molestar un mica llavors pla en som de diferents els catalans de Catalunya i els catalans de Banyoles.