El carregós

Pesat, enganxós, carregós. Tots en coneixem. Quan veus que et truquen per la pantalleta del mòbil ja et poses a tremolar. Et tindran mitja hora i mitja explicant-se bestieses i batallates. T'expliquen des de l'última radiografia o si el nen els hi ha agafat el xarampió. Per regla general, el carregós no escolta i si els dius que tens pressa, que tens un ensat al foc, o que tens la padrina que et reclama, ells re, seguiran amb la seva xerrameca oceànica. Tu ja els pots explicar que Corea del Nord t'ha cardat una bomba atòmica al garatg, que re, ells segueixen comentant-te l'anècdota més fada, més inútil, més insuportable. El carregós tabé es presenta a casa teva a hores intempestives i et fot la llauna mentre tu tens més pressa que el carter de Vilademuls. El carregós te'l trobes al mig del carrer i ja has begut oli, tu tindràs el cotxe en segona fila o les tomateres per regar, però ell t'explicarà allò de la mili de Ceuta. La mare que el va parir! Si te'l trobes a la barra del Passeig serà capaç d'atonyinar-te tota la nit amb acudits estúpids o t'explicarà, fil per randa, l'última pel.lícula que ha vist al cine. Si un carregós t'explica una pel.lícula, malu-malu, ja no cal que la vagis a veure. Durant tota la pel.lícula, en cas que la vegis, sentiràs la veu de llauna del carregós. El pitjor és quan et trobes el carregós a altes hores de la matinada i una mica intoxicat i emporlanat, malament, a part de marejar-te, se t'acostarà i et parlarà a l'orella, i llavors tots els records de la nit es resumiran amb les seves frases atropellades i el seu alè barreja de ginebra i galtes de porc. El carregós no té aturador. No té control. No té mesura. A l'endemà, quan tu portis el tercer gelocatil amb cafè, ell et trucarà pel mòbil, i fresc com una rosa, et recitarà totes les coses que vas beure i tots els bars que vas anar. No serà pas la ressaca el que odiaràs, serà la veu metàl.lica, postissa, imparable, del carregós i la mare que el va poder parir.