Derby contra el Serinyà

Serinyà és un poble curiós que llinda amb la part de comarca que ens van arrebassar els de la Garrotxa. Que s'annexionin territoris per la força de les armes és el més normal del món i, per regla general, implica baralles més o menys serioses i, quasi sempre, un nombre indeterminat de víctimes. Però hi ha èpica, grandesa, gestes i estandarts caiguts. Però com en el cas de la Garrotxa que et treguin municipis per la via administrativa perd tot el sentit de la grandesa històrica. On anàvem? Parlàvem de Serinyà. A Serinyà hi van viure els primers homínids comarcals i això ja el fa un poble sagrat per tots nosaltres. Els primers pobladors protegits en aquells reclaus foscos i humits van fer foc, i aquell foc és encara els que ens il.lumina. Vet aquí. Per tant, els de Serinyà són els primers i com que són els primers els respectem. A Serinyà hi ha el Sindicat, l'església de Sant Andreu i una part del Pla de Martís. Vet aquí. En el derby entre germans i cosins germans del dissabte procurarem no fer-los gaire gols. El nostre entrenador té instruccions de la massa social de no guanyar més per de tres a zero i encara els marcarem tots pausadament, endreçadament, respectuosament. No celebrarem els gols perquè els marquem al poble dels orígens de la humanitat comarcal. No celebrarem els gols perquè els marquem al poble de les nostres primeres petges, del nostre primer foc, del nostre primer mamut fet a la brasa. Guanyarem però respectant. Guanyarem com es guanya a un germà: sense voler fer mal. Seria del tot recomanable que l'entrenador donés permís de cap de setmana a l'inefable Samora, personatge que no entén d'honor i compromisos i que pot declarar la primera guerra civil comarcal de la història.