Carn O Peix?

Ans a Banyoles menjar peix era una cosa extravagant, pròpia de maniàtics i estrambòtics. La distància que ens separava de la part de marina era la causa de la nostra aversió natural a tot el que portés espines, escames i fes olor de sal gruixuda. El peix era pels malalts o el peix era pels temps de quaresma. Si passaves per davant d'una peixateria més aviat et venien oits. A casa, la mare feia arròs a la paiella cada dimecres i aprofitava per fer-nos menjar alguna cosa que no fos carn, o sigui musclos, escamarlans i calamars. Vet aquí la gran menjada de peix que fèiem. De les altres espècies només els veiem en els àlbums de la Torras. Això sense comptar, és clar, els que jo pescava a l'Estany, blackbassos i sols, que no ens els menjàvem perquè la mare sempre deia que "el peix de l'Estany no val pa' re', ni regalat". En aquestes estem. Es per això que nosatres ens vam criar menjant carn, que és com ha de ser, vet aquí. Costelló pels fideus, mandonguilles, croquetes de pollastre, llonzes de la baranilla, costelles, tapa plana de vedella, culata de vedella, galtes de porc, fetge, conill amb xamfaina, pollastre amb ametlles, botifarres dolces, i no sé pas quants plats més. Això de fer peixetades i mariscades ens és una cosa moderna, sobrevinguda, que no va pas amb la nostra cultura de secà. Desenganyem-nos i deixe'm-nos de pulecres, nosatres quan disfrutem és quan ens foten un bon entrecot amb amanit i Juvé i Camps, per posar un exemple, o quan ens guisen unes bones galtes de porc, o quan ens galdim uns rostits d'aquelles que et deixen enfitat tota la tarda. Menjar peix cansa i mareja una mica. D'entrada et donen un gavinet que no saps pas si és un gavinet o un becina de missa. Després no saps pas com arraconar les espines perquè no t'escanyin. Tot seguit comences a menjar el peix i veus que és una pasta blanca que no té gust de res, i que tampoc et fa cap fondo al ventre. I com que no et fa cap fondo al ventre, vinga a menjar pa xucat amb salses rares i vinga a veure vi blanc que és malparit com una mala cosa. Total, després de menjar peix, si no t'has ofegat abans per culpa de les espines, el més natural és que tinguis el ventre remogut per la sala rara i vagis una mica de tort per culpa del vi blanc. En cabat, el més segur és que t'hagin cardat una arrissada de restaurant per quatre noses, un peix que no saps pas com es diu, i unes grilleries de postres. Cagomredeune. Deixa't de misèries i porta carn, que és l'únic que conec. Deixa't de misèries que ja menjarem peix quan vingui la Quaresma i s'hagi de guardar la tradició. La carn, almenus, l'engreixen amb productes químics totalment controlats, el peix, en canvi, s'engreixa, amb vessaments químics totalment incontrolats. Si ho he dit, ja ho he dit.