El gat de la muralla

Les torres decoratives de la nostra muralla banyolina tenen una vergassada d'estil arabesc. Sorprenentment un gat ros ens mirava des la torre estant. Tenia, com tots els gats, aquella mirada xulesca i una mica perdonapersones. Perquè els gats ja ho són, així, de xulos i d'estirats. Per això són terriblement encantadors. El gat ens mirava i semblava riure-se'n de tots plegats. Perquè els gats es passen la vida perdonant-nos. Era un gat ros lleugerament escuat i semblava, no ho sé ben bé, que dugués un collar. Vés a saber. Des de la torre estant ha intentat fer un moviment d'equilibrista. Perquè els gats se les empesquen per enfilar-se allà on volen i on els hi ve bé. Ha provat de baixar en vertical el llenç de muralla. El gat ros, el nostre gat ros, tenia la pell del color de les pedres, d'aquelles pedres irregulars, d'èpoques i dies ben diferents. Ho ha provat de baixar però no se n'ha vist en cor. Ja ho són així, els gats, proven, fan càlculs i a la fi ho deixen estar. Perquè no estan pas de pulecres i això de les set vides s'ho ha inventat algú que no coneix el món dels gats. A la fi se n'ha anat, ens ha deixat, s'ha perdut cap a la foscor dels jardinets de Can Lavall, i ens ha deixat amb un pam de nas, com ha de ser. Perquè els gats són molt xiscagardians. Ara hi són, potser d'aquí una estona ja no. Veient el gat de la muralla m'ha revingut el convenciment de persistir en tancar això dels comentaris. Us veig i no us veig, surto, intento baixar i m'adono que és massa difícil, i a la fi, em perdo pels jardinets foscos, sense escoltar la xerrameca que alguns i algunes fan en algun pati que no conec. Són, en el fons, paraules de gent que no parla com nosaltres, que és un murmuri, que és una cosa que desconeixem, que no va amb l'esperit de xisca de gardi. I sé que la majoria, l'àmplia majoria, entra a Xisca de Gardi no pas per parlar sinó per mirar, per guaitar, per perdre's. I fer com jo amb el gat de la muralla, que l'he observat en la distància i que en cap moment he volgut interrompre amb un crit absurd els seus moviments solitaris. Vet aquí.