Pets de monja

Segurament una de les coses més estrafolàries que s'han venut mai són els irrepetibles pets de monja, unes galetes minúscules que es desfan a la boca i que creen adicció. Són dolços com una mala cosa, són coses que peten a l'alçada de les dents, algú les va batejar com a pets de monja. Com són, en realitat, els pets de monja? Dolçor entre les dents? Addicció absoluta per desfer-se en la negra nit d'un convent de clausura? No ho sabem pas. El cas, però, és que això d'anomenar-los pets de monja devia venir d'una ment una mica menjacapellans, com és habitual en un país com aquest dividit, fins a l'eterninat, entre els que calen foc a les esglésies i que es graten la butxaca per reconstruir-les. Nosaltres cada vegada que passem per les Carmelites o pel Sagrat Cor pensem en els pets de monja, i mirem cap a les finestres minúscules per veure si ens llencen alguna partícula de dolçor, que ens engavanyi, que ens faci remuntar el vol.