Ja sopen amb Déu

M'he aixecat de mala llet, avui. Tot anava malament fins que he llegit que un meu amic ha estat molestat amb amenaces de pati de col.legi. M'empipen les amenaces de pati de col.legi, em carden nerviós. Així és que he agafat algunes coses imprescindibles per sortir al carrer: un pal de jugar a palomato, la gavineta que guardo al caixó del pa, una escopeta de balins, dos rierencs malparits que si te'ls cardo pel cap ets home mort, una agulla de fer mitja, un tràmec, un xapu, una forca, una maseta, un cavic, una destral biscaina i, ja me'n descuidava, un llençagranades. He fet set o vuit quilòmetres a cegues. He conduït per distàncies que ja no recordo. He gitat el dinar. O més ben dit: l'he rojat. Llavonsses hi he vist més clar. Perquè és quan rojo, que hi veig clar. En desenprés he mirat fotos de polaroid en una benzinera abandonada. Eren fotos d'un torrapixes i d'una torrapixes. Gent que no hauria de tenir ADN ni targeta del seguru, ni re'. Me'ls he mirat, ben mirat, i tot seguit ja he sapigut on vivien. Ella ja és història: l'he despatxat per correu certificat via Amèrica. En sis trossos. Abans, però, m'ha insultat, m'ha amenaçat, m'ha dit el nom del porc. Però, trico-trico, sis trossos, cap a Amèrica falta gent. Re', com que l'he enviat per correu urgent demà la rebrà l'indio que conec i que toca la guitarra ben fumat prop d'una estàtua d'un heroi de la independència. L'atre amenaçador encara e' viu. No me li he fet pas la clenxa, ara el tinc en un forat ben pitit-pitit, abans hi tenia un conill porquetí però se'm va morir, en Texas, i com que estic sol, i em sento sol, i em falta el meu conill porquetí, ara hi he ficat aquest amenaçador calçasses, malparit, lleig, gos, pastanaga, llepa-colons, llepa-fels, ganàpies, xucla-esfínters i tota aquesta cosa. Cada dia li donaré un tai d'enciam ple de cargols i li diré que e' lleig 'menaçà gent i totes aquestes coses. Quan sigui gras, o sigui més prim, li donaré un galaput intravenós i a prendre pel sac. Perquè 'menaçà gent no està pa' bé. Però encara e' me' lleig fica-se amb Xisca de Gardi. Ets bagul i Tites, pelleringa, suc de raïm fos. L'has cagat. Es a dir, tots dos, tard o d'hora, soparan amb Déu. Es cosa d'hores de pagès.