En Caseta de Mata

Abandonem el dintre Vila per uns instants i ens fixem en el nostre Terme. Banyoles té un Terme que no se l'acaba, i entre aquest Terme fabulós hi ha Mata. El veïnat de Mata és aquest rast de cases que comença just on hi havia el primer burot de l'entrada de Banyoles i acaba just a l'entrar Canameres. Després hi la Mata de Porqueres, però d'aquesta ja en parlarem en una altra ocasió. El cas és que el Mata banyolí és un veïnat amb cases de gust rural, moltes d'elles encara serven el badiu que és aquella finestra de la part de dalt on respiraven les bales de paia que eren pujades amb una politja. A Mata hi havia un personatge extraordinari: en Caseta. Un pagès valent, robust, ferm, un home ple de vida i que també era molt de la broma. En Caseta devia viure des de finals del XIX fins a principis del XX, o sigui ja estem parlant d'algú que forma part de la nostra glòria comarcal. A en Caseta li agradaven les juguesques. Ja se sap que una juguesca és una manera d'entendre la vida, un tot o res, una forma de retar l'atzar, la força i el sentit de l'ordre. En Caseta feia juguesques com aquell que enforca ais. Feia juguesques com aquell que va a peu. En Caseta acostumava a agafar el carro i amb la seva força sobrehumana el carregava de Mata fins arribar Banyoles. Proveu de fer-ho i veureu que només és un exercici a prova de colossos. En Caseta, un dia, va deixar anar un nou repte: "faré baixar un pam una semal plena de vi i em menjaré un forc d'ais". Proveu de fer-ho i acabareu a la Residència. Proveu de fer-ho i sereu "bagul i Tites". En Caseta, xino-xano, va anar traguejant del vi d'aquella semal i, gra a gra, cabessa a cabessa, va anar galdint-se tot el forc d'ais. Els seus veïns pensaven que no se'n sortiria. Però aquell home era valent, aquell home veia que els ais li feien set i que l'única manera d'aplacar aquella bocassa era anar xuclant el vi de la semal. Ai fillos! Vet aquí que va rebaixar un pam la Semal de vi. Estem parlant de molts petits de vi, estem parlant de molts litres de vi. I es va cardar tot el forc d'ais. I estem parlant de moltes cabesses d'ais. L'home va quedar ben vermei, l'home va quedar ufanós, l'home segur que devia anar de dret cap al llit. Però l'home, el prodigiós Caseta de Mata, va guanyar la juguesca. Acabada la guerra en Caseta se'n va haver d'anar cap a França. Si no hagués marxat, "l'haurien fusillat". Mata hauria de tenir un monument a una prova de força i potència com aquesta.