En Travolta (retocat)

En Travolta es diu Josep i és de Ravós. Va nèixer en una d'aquelles famílies de pagès que van canviar l'aixada per l'horari d'una fàbrica i els dies de mercat per les pagues dobles. En Travolta va ser sempre un vailet de mal fermar, bellugadís, nerviós, un pèl anàrquic. En qualsevol cas, desordenat. Però si alguna cosa s'ha de dir d'en Travolta és que les dones el van desencaminar. L'origen del sobrenom no ha quedat clar però tothom se l'imagina. Seria inacabable enumerar totes les bertranades d'un carnestoltes de la seva magnitud però, d'entre totes, en ressalten dues de singulars. La primera és de l'època de la seva joventut més enèrgica. Havia conegut una mossa d'Olot i s'hi va embolicar, perquè s'hi alguna cosa feia en Travolta era embolicar-se amb mosses, amb tot tipus de mosses. Rosses, morenes, pelroges, altes, baixes, primes, grasses, netes, mig brutes, més tard o més d'hora, totes queien. La d'Olot era pubilla. Una mica pàmfila, enormement ingènua, però al capdavall una bona noia. Si no ho hagués estat no s'hauria desprès de la moto amb la facilitat que ho va fer. En Travolta li va demanar un dia per tornar a casa i, en aquella època encara vivia al mas dels pares. La d'Olot li va deixar pensant que així s'assegurava que tornés i es va trobar que ni va tornar en Travolta ni va tornar la moto. Aquell se la va vendre perquè tenia plans per anar-se'n amb una de més rica que havia conegut qui sap on. Va arreplegar els quartos i se'ls va anar a polir a la costa mentre la d'Olot esperava asseguda a l'ampit de la finestra de casa seva, amb la mirada perduda sobre la humitat que entristia el carrer dels Sastres.
La segona que se li recorda és més recent, més adequada als nostres temps. Va passar més o menys a l'època que en Salvador Lleona el va ajudar a despistar un taxista que l'havia dut des de Girona a Palol. «Esperis un moment que entro en aquesta casa i li porto els diners de seguida», es va comprometre en Travolta. I el taxista es veu que encara s'espera. En Lleona va deixar sortir el seu amic per la porta del darrera i quan el del taxi li va anar a reclamar els diners trucant el timbre, el van enviar a reclamar al mestre armer. En Travolta encara en feia de gruixudes però s'havia fet gran sense adonar-se'n. El físic no li responia i perdia totes les batalles en el cos a cos amb els fadrins. La dona l'havia deixat perquè n'estava tipa de les seves cavalcades i sense dona, aquell home acumulava una quantitat de feromones insostenible des de qualsevol angle. L'aglomerat de desitjos portava camí d'agafar una dimensió desmarcada de qualsevol lògica i com que la necessitat fa el lladre, se li va acudir de muntar una agència matrimonial telefònica. Un anunci al diari va desfermar un allau de trucades al seu número. L'astúcia d'en Travolta era colossal. Ell feia i ell desfeia. Trucaven les dones demanant una cita amb un senyor seriós, de bona posició, amable i, posem per cas, amant de la poesia. En Travolta contestava que ja tenia candidat i li concertava una cita. El candidat, efectivament, era ell mateix. Se les camelava, s'hi revolcava, aixugui's i passi-ho bé. Per a totes tenia un candidat ideal aficionat a la pintura, al dòmino, al cinema, a la papiroflèxia, a la mainada, als cotxes d'scalextric, al sadomassoquisme, a tota mena de dèries petites o grans. Era un no parar, una histèria sexual sense cap ni peus, un desordre de xisclets, fluids, suors i alguna berreria inconfessable. Però un dia n'hi va haver uns que ho van saber i, per fer-n'hi una d'aquelles que només passen als pobles més perversos, van fer trucar una senyora vídua que els anava a fer feines a casa.El Travolta va despenjar al cap d'un to i mig i la senyora es va presentar com una vídua faltada de manyacs que buscava només una nit lúbrica. En Travolta la va conèixer tan bon punt li va sentir la veu. I li va seguir la corda. «No es preocupi senyora, li trobarem un acompanyant», es va acomiadar. Tan bon punt va haver penjat va agafar el telèfon i va trucar a en Pere, un amic seu, el de la casa des d'on havia trucat la vídua. En Pere encara plorava i quan va sentir el que li deia, es va haver d'aguantar el riure per no fer-s'ho tot a sobre: «Pere, m'ha trucat la deixonsis! Ja en pots estar segur. Aquesta vol cuento i ja la tinc tombada.» No s'ha acabat de saber mai ben bé del tot, però es veu que en Travolta encara s'espera, com el taxista que va deixar a davant de can Lleona a dins d'un cotxe atrotinat I no li han trucat mai més per telèfon.